Revisió del 11:38, 7 abr 2016 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.884 edits m Corregit: - tècniques de [[enginyeria + tècniques d'[[enginyeria ← Edició anterior		Revisió del 21:59, 3 maig 2016 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.884 edits m Corregit: - requerir d'una espècie + requerir una espècie Edició següent →
Línia 4: Per a cada experiment s'escullen ratolins de [[laboratori]] que pertanyin a un mateixa [[soca]] pura o endogàmica. Els individus d'un mateixa soca porten els mateixos gens, per la qual cosa es facilita la comparació dels efectes dels diferents tractaments experimentals ([[fàrmacs]], entorn físic, etc.), sense que es produeixi confusió a causa de les diferències genètiques. La soca més utilitzat ha estat la BALB/c (ratolí albí), encara que existeixen altres disponibles(C57 BL/6), especialment des del desenvolupament de tècniques de manipulació de gens que han proveït una gran quantitat de soques amb modificacions genètiques particulars.<ref>Meraz Ríos Marco Antonio i Sánchez Torres Carmen, ''Animals modificats genèticament: L'eina del futur''</ref> Algunes investigacions particulars poden requerir d'una espècie de ratolí diferent a ''Mus musculus''. Per exemple, en 2004, investigadors de la Universitat de [[Emory]] van utilitzar ratolins de les prades (''[[Microtus ochrogaster]]'') i ratolins dels pantàns (''[[Microtus pennsylvanicus]]'') per estudiar un [[gen]] relacionat amb el comportament monògam. Les característiques que han fet del ratolí de laboratori el model biològic i biomèdic més utilitzat en les investigacions científiques són:

Ratolí de laboratori: diferència entre les revisions