Vespres: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: el res del > el rés del |
mCap resum de modificació |
||
Línia 13:
| encapçalament =
}}
Les '''vespres''' són una part de l'[[ofici diví]] -previ a les ''completes''-, que constitueixen la pregària del vespre, i que s'acostuma a celebrar cap al capvespre. En la [[litúrgia]] romana, tenen una estructura semblant a la de les ''
* el versicle inicial ''Deus in adjutorium meum intende'', i l'himne.
* la [[salmòdia]], actualment consistent en dos [[salm]]s i un càntic del [[Nou Testament]].
Línia 23:
Tal com va passar amb altres parts de la litúrgia, les vespres de les grans solemnitats, ja fos de les festes assenyalades de l'[[any litúrgic]], ja fossin les festes principals d'una determinada localitat o territori, a partir del [[segle XVI]] els textos de les vespres van rebre musicalitzacions polifòniques per part d'un bon nombre de compositors, especialment d'aquells que servien a l'església i rebien aquesta mena d'encàrrecs per dotar la litúrgia de l'esplendor adient.
Posteriorment, i d'acord amb els estils més de moda en cada època, a partir de primer [[música barroca|Barroc]] molts compositors van optar per un estil [[concert]]ant. Tal és el cas de les Vespres (''Vespro della beate Vergine'') de [[Claudio Monteverdi]], i les diverses que va compondre Mozart (''vesperae de Dominica'' i ''Vesperae solemnes de confessore''). Entre les més destacades del [[segle XX]] hi ha les de [[Serguei Rakhmàninov]] (que responen als cànons de la litúrgia de l'[[església ortodoxa russa]], i les que el compositor [[txecs|txec]] [[Petr Eben]] va escriure sobre un text en català i que s'estrenaren a [[Montserrat]] l'any [[1968]].
| |||