Mellotron: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 90.106.198.65. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. |
correcció |
||
Línia 75:
== Ús ==
Encara que era un instrument limitat per la poca duració dels fragments de cinta magnètica (8 segons), l'inconfusible so del ''mellotron'' (lleugerament imperfecte i artificial) propicià el seu ús en concerts i gravacions de [[rock simfònic]] i [[rock progressiu|progressiu]] als anys 1970. Ni el més versàtil i avançat dels sintetitzadors actuals l'ha aconseguit imitar. A més, cal tenir en compte que la polifonia no va arribar als sintetitzadors de manera assequible i fiable fins a finals dels anys setanta. En canvi, el mellotron era 100% polifònic perquè el mecanisme d'
Els únics inconvenients del ''mellotron'' eren la incapacitat de gravar per ell mateix els sons necessaris, que havien de ser enregistrats a les cintes amb l'ajut d'una [[Enregistrament i reproducció del so|gravadora]] externa; i el fet que cada vegada que es traslladava d'un lloc a un altre s'hagués de calibrar de nou, motiu pel qual calia la intervenció d'una persona coneixedora del seu mecanisme (normalment els músics que el tocaven aprenien el funcionament dels [[mecanisme]]s interns de l'instrument). També era sensible a la humitat i canvis de temperatura, i a fonts magnètiques, que podien arribar a esborrar els sons gravats a les cintes. Qualsevol variació mínima en la tensió de l'alimentació provocava desafinacions molt notables. A causa d'aquesta tendència a desajustar-se era habitual que els grups que s'ho podien permetre anessin de gira amb dos aparells, per a disposar d'un de reserva.
| |||