Richard Sorge: diferència entre les revisions

'''Richard Sorge''', també conegut pel seu [[nom de guerra]] ''«'''Ramsay'''''», ([[Bakú]], [[4 d'octubre]] de [[1895]] - [[Tòquio]], [[7 de novembre]] de [[1944]]), fou un [[periodista]] i [[espia]] [[soviètics|soviètic]] de nacionalitat [[alemanya]]. És considerat com el millor espia de la [[Segona Guerra Mundial|Segona Guerra mundial]] per haver descobert les intencions nazis d'envair la [[Unió Soviètica]] ([[Operació Barbarroja|operació Barba-roja]]).<ref name="GEC">{{GEC|0063691|Richard Sorge}}</ref>

Va néixer el [[4 d'octubre]] de [[1895]] a [[Sabunçu]], suburbi de la ciutat azerbaidjanesa de Bakú, que en aquell moment formava part de l'Imperi tsarista. Fill de mare russa (Nina Kobeleva) i de pare alemany (Wilhelm Sorge), que treballava d'enginyer al servei d'una companyia que realitzava obres als camps petrolífers de [[Bakú]]. L'any 1898 es traslladà amb la família a Alemanya, més concretament, al barri residencial de [[Lankwitz]], a [[Berlín]]. El seu oncle fou un dels secretaris de [[Karl Marx]].

L'octubre de 1914 va allistar-se com a voluntari per a la [[Primera Guerra Mundial|Primera Guerra mundial]]. Concretament, es va allistar al batalló estudiantil de la 3aIIIa guarnicióGuarnició d'artilleria de camp. El març de 1916, fou greument ferit durant la seva activitat al front occidental quan la [[metralla]] li va provocar la pèrdua de tres dits i el trencament d'ambdues cames. Durant la seva rehabilitació mèdica, el van ascendir a [[caporal]] i va rebre la [[Creu de Ferro]]. Fou durant la seva convalescència quan va llegir l'obra de [[Karl Marx|Marx]] i adoptà els ideals comunistes, gran part gràcies a la influència del pare d'una infermera amb qui va establir-hi relació. Va dedicar la resta de la guerra a estudiar [[econòmiques]] a les universitatsuniversitat de [[universitat de Berlín|Berlín]], [[universitat de Kiel|Kiel]] i [[universitat d'Hamburg|Hamburg]]. L'any 1920 va assolir el [[doctorat]] en [[ciència política]]. D'altra banda, va començar a militar al [[Partit Comunista d'Alemanya]] (''KPD''). Els seus ideals foren motiu d'acomiadament tant en una feina d'ensenyament com en una de mineria de carbó. Va volar a [[Moscou]], on va esdevenir un representant juvenil del [[Comintern]].

Com a espia, responia al nom en clau ''"Ramsay''," i una de les seves fonts d'informació més valuoses fou el general [[Eugen Ott]], primer com a agregat militar a Tòquio i després ambaixador. D'aquesta manera, va poder descobrir amb antelació la voluntat d'Adolf Hitler de trencar el pacte germanosoviètic de no-agressió i envair l'URSS. Així mateix, va informar el Kremlin dels plans nazis, però no van fer cas a les seves recomanacions. Fins i tot, va arribar a informar tant a Stalin com elsals criptoanalistes suecs de la data exacta de l'atac, equivocant-se únicament en dos dies en concretar que l'atac es duria a terme el 20 de juny de 1941.

Durant la [[Batalla de Moscou]], elaborà els informes per determinar la situació de [[Manxúria]] respecte a l'evolució del conflicte sinojaponès. Aquesta informació fou d'important rellevància perquè va permetre retirar els destacamentsdestacament de l'[[exèrcitExèrcit Roig]] a [[Sibèria]] per destinar-losles a les proximitats de la capitalcapitals soviètica.

L'any 1941, va ser detingut pels serveis de contraespionatge japonesos després de ser descobert per la intel·ligència alemanya. Stalin va intentar, sense èxit, negociar la seva amnistia. Alguns historiadors afirmen que la Unió Soviètica va rebutjar intercanviar-lo per presoners japonesos;, d'altres pensen que el Japó es mostrà intransigent en el seu alliberament. El [[7 de novembre]] de [[1944]] fou executat a [[Tòquio]] mitjançant la [[soga]]. Trenta anys després, el novembre de 1964 fou nomenat [[Heroi de la Unió Soviètica|''heroi de la Unió Soviètica'']].