Compra de la Louisiana: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: Louisiana perque això > Louisiana perquè això
m Corregit: - consistí en proporcionar + consistí a proporcionar
Línia 29:
A Jefferson no li agradava la idea de comprar la Louisiana perquè això implicava reconèixer que França tenia algun dret a estar en territori nord-americà com a potència colonial. Molt conservador en la interpretació de les lleis, Jefferson creia, a més, que el president dels Estats Units no tenia autoritat per fer un tracte que no estava previst a la [[Constitució dels Estats Units|Constitució]]. Fins i tot pensava que per fer-ho hauria d'envair competències pròpies dels estats, incrementant el poder de l'executiu federal. D'altra banda, era conscient de l'amenaça potencial que podia suposar França a la regió, i estava preparat per anar a la guerra per neutralitzar aquesta amenaça. Mentrestant, el ministre d'Afers Exteriors de Napoleó, [[Charles Maurice de Talleyrand|Talleyrand]], s'oposava amb totes les seves forces a vendre la Louisiana perquè això suposaria la fi dels plans secrets de França de fer-se un [[Nova França|imperi nord-americà]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Cerami |nom=Charles |títol=Jefferson's Great Gamble |url=http://books.google.cat/books?id=BjOdgR5s72wC&pg=PA97&dq=Talleyrand+louissiana+opposition&hl=ca&sa=X&ei=e1TiUbq_L_SB7Qal5YHIDw&ved=0CEUQ6AEwAg#v=onepage&q=Talleyrand%20louissiana%20opposition&f=false |llengua=anglès |editorial=Sourcebooks |data=2004 |pàgines=97 |isbn=140223435X}}</ref>
 
Durant tot aquest temps, Jefferson va anar tenint informacions sobre les activitats militars i les intencions de Napoleó a Nord-amèrica. Part de l'evolució de la seva estratègia consistí ena proporcionar a Du Pont alguna informació que li havia amagat a Livingston. Fins i tot va donar instruccions deliberadament contradictòries a cadascun d'ells. Després, el [[1803]], va enviar a París per reforçar-los [[James Monroe]], que havia estat l'ambaixador estatunidenc durant la [[Revolució Francesa]]. Monroe (que després esdevindria [[President dels Estats Units|president]]) va conferir a tota la legació una imatge de seriositat.
 
Mentrestant, Napoleó va haver d'[[Revolució haitiana|enfrontar-se a una sublevació]] a la colònia de [[Saint-Domingue]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Castañeda Fuertes |nom=Digna |cognom2=de la Nuez |nom2=Ada |cognom3=Feijóo |nom3=Alina |cognom4=Rubio García |nom4=Aurika |títol=La revolución haitiana, 1791-1804 |url= |llengua=castellà |editorial=Editorial de Ciencias Sociales |data=1992 |pàgines= |isbn=}}</ref> (actualment, la República d'[[Haití]]). Una força expedicionària a les ordres del seu cunyat [[Charles Victor Emmanuel Leclerc|Charles Leclerc]] havia intentat reconquerir el territori i restablir-hi l'[[esclavitud]]. Però una epidèmia de [[febre groga]] i una resistència ferotge dels haitians van destruir l'exèrcit francès. Napoleó necessitava estar en pau amb el [[Regne Unit]] per poder implementar el [[Tractat de Sant Ildefons (1800)|Tractat de Sant Ildefons]] i prendre possessió de la Louisiana. Si no, la Louisiana esdevindria una presa fàcil per al Regne Unit o, fins i tot, per als Estats Units. Però a l'inici del [[1803]] la guerra entre França i el Regne Unit semblava inevitable. L'[[11 de març]] del [[1803]], Napoleó començava a preparar-se per envair la [[Gran Bretanya]].