Seran prou profunds perquè recullin les aigües i activin la [[fermentació]]. La millor manera de formar un femer enclotat consisteix ena obrir una [[rasa]] com si fos un [[Cos d'aigua|estany]]. S'hi tira una capa de fem sencer, després una altra de vegetals secs, fulles, etc., Després una altra de [[calç]] i finalment, una de [[sorra]]: se segueix així fins a l'última capa que serà una mica gruixuda i de sorra. Ha de quedar un buit per retenir les aigües que facilitin la fermentació i descomposició dels fems. La seva teoria es fonamenta en la propietat que tenen les terres alcalines de reduir els teixits orgànics a un estat de descomposició i carbonització principiant molt favorable per a la vegetació. L'àlcali més usat és la calç viva, perquè és el més barat, però qualsevol altre produiria el mateix efecte, l'[[amoníac]] de l'[[orina]] i dels excrements ocasiona el grau de carbonització que caracteritza a l'abonament. Aquest és perfecte quan no és càustic.
