|
[[Fitxer:Amfiaros, Nordisk familjebok.png|right|230px|border|Amfiarau]]
En la [[mitologia grega]], '''Amfiarau''' o '''Amfiareu''' (en [[grec antic]], Ἀμφιάρᾱος ''Amphiáraos'' o Ἀμφιάρεως ''Amphiáreōs'' “el doblement maleït”;<ref>Karl Kerenyi, ''The Heroes of the Greeks'' 1959:296.</ref> en [[llatí]], Amphiarāus), era fill d'[[Oïcles]] (Οἰκλῆς, llatí Oecleus) -d'on li ve el seu epítet, l'Eclida- i d'[[Hipermnestra (Filla de Testi)|Hipermnestra]] (Ὑπερμνήστρα), filla de [[Testi]]. Va succeir son pare com a rei d'[[Argos (Argòlida)|Argos]], i es va casar amb l'[[Erifile]] (Ἐριφύλη, Eriphȳle). [[Zeus]] i [[Apol·lo]] el van afavorir, i Zeus li va concedir el do de la profecia.<ref name=fof>{{Ref-llibre |cognom=Thorburn |nom=John E. |títol=FOF Companion to Classical Drama |url=http://books.google.cat/books?id=k3NnUyqzRNYC&pg=PA38&dq=Amphiaraus&ei=BMv1UNTeD43cM7v1gOgB&hl=ca&cd=5#v=onepage&q=Amphiaraus&f=false |llengua=anglès |editorial=Infobase Publishing |data=2005 |pàgines=p.38 |isbn=0816074984}}</ref>
La seva esposa, que havia estat subornada amb el collaret d'[[Harmonia (mitologia)|Harmonia]] per [[Polinices]] (Πολυνείκης), el va convèncer perquè participés en l'expedició dels '''set Cabdills''' contra [[Tebes (Grècia)|Tebes]],<ref>[[Èsquil]] descriu l'expedició a la tragèdia ''[[Els set contra Tebes]]''.</ref>, tot i que ell sabia que, si ho feia, hi moriria. Abans de partir, va demanar als seus fills [[Alcmeó (mitologia)|Alcmeó]] i [[Amfíloc (mitologia)|Amfíloc]] que vengessin la seva mort. De camí cap a la batalla, sovint va advertir els altres guerrers que l'expedició fracassaria, i culpava [[Tideu]] (Τυδεύς) per haver-la impulsada. Mentre anaven a Tebes van passar per Nemea, i els herois, assedegats, van demanar aigua a [[Hipsípile]], l'esclava encarregada de la custodia d'[[Ofeltes]], fill del rei del país. Per satisfer-los, la noia va deixar un moment sol al nen i els indicà la font. Però un [[oracle]] havia ordenat que no es deixés mai en noi a terra abans que pogués caminar. Una serp que guardava la font es va llançar contra la criatura i l'ofegà. Amfiarau explicà el significat d'aquell presagi, dient que l'expedició fracassaria i els herois moririen.
Davant de les set portes de Tebes van tenir lloc els combats i Amfiarau va tenir un paper destacat. [[Tideu]], un "dels set" havia caigut ferit al ventre per [[Melanip]] (Μελάνιππος), i Amfiarau va anar a venjar-lo matant Melanip, li va tallar el cap i el va portar ensangonat a Tideu, que el va obrir i es va menjar el cervell. [[Atena]], que volia concedir la immortalitat a Tideu, davant d'aquest fet s'horroritzà i va renunciar al seu propòsit.<ref name=":0" />
|
