Herèthia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Corregit: - i s'hauria fet també amb el + i hauria assolit també el |
||
Línia 16:
===Principat i regne ===
A la meitat del segle VIII el governant (''erismtavari'') de Kartli, Archil, va concedir Herètia a la família dels [[bagràtides]], en recompensa per la seva contribució a la lluita contra els àrabs. Uns anys després, cap al [[780]], la família Bagrationi ([[Bagratuni]] a Armènia) va entrar a la regió que sembla que estava malmesa per les incursions àrabs, i després de derrotar a la família governant dels Cosroides o [[Mihrànides]] van prendre el poder. Aprofitant la mort dels ''erismtavaris'' de Kartli, Joan i Djuancher, els bagràtides van estendre els seus feus i el 787 van establir un principat independent (''samtavro'') amb capital a [[Shaki]], potser sota Smbat. En aquestes circumstàncies apareix [[Sahl Smbatean|Sahl Sumbatisdze]] (Sahl fill de Smbat). Cyril Toumanoff considera que Smbat, Sahl i els successius prínceps d'Herèthia pertanyeren a la dinastia armènia dels « Aranshahíkides » enllaçats amb una princesa bagràtida; Nodar Assatiani estima pel seu costat que són una branca dels bagràtides. Certament no està clar si era un membre de la família bagràtida, de la família siuníkida (de [[Siunia]]) o d'una branca d'aquesta darrera, coneguda com a [[aranshahíkida]] (del primer membre Aranshahik) i hi ha opinions en els tres sentits. Shal governava a [[Shaki]], a Herètia i
Per la seva banda el fill de Constantí d'Abkhàzia, Giorgi o Jordi ([[927]]-[[957]]), va sotmetre una part de la Kakhètia i alguns pobles de les muntanyes del nord, com els [[alans]] ([[ossets]]) i aquesta hegemonia es va mantenir amb el seu fill Lleó III. El 951 va pujar al tron de l'Herètia Joan (Ioane Senekerim, 951–959) que va afegir al seu regne una part dels territoris que havien governat els antics reis d'[[Aghuània]], i les muntanyes orientals georgianes de [[Tsanarèthia|Tzanarèthia]]. Mentre a Abkhàzia a la mort de Jordi (957) van esclatar conflictes civils entre els seus hereus i l'hegemonia va tornar al [[Curopalat de Kartli]]. Aquesta situació va portar a un reforçament de Kakhètia, el ''chorpiscopus'' de la qual, Kvirike II, (929–976), vers el 959 va conquerir Herètia. Sota el seu successor, David de Kakhètia (976–1010) el territori fou disputat amb l'ara rei d'[[Abkhàzia]], dels [[Kartvels]] i curopalata [[Bagrat III l'Unificador|Bagrat (III) l'Unificador]]. El següent rei de Kakhètia, que ja es va titular rei, [[Kvirike III el Gran]] (1010–1037) finalment va absorbir Herètia dins el seu "regne de Kakhs i Rans” després del 1020.
|