Demostració de l'últim teorema de Fermat: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - d'esforços per a què [[Darrer + d'esforços perquè [[Darrer
m puntuació després de referència
Línia 39:
 
=== Cas en què ''n'' és igual a quatre ===
En tota l'obra matemàtica que va deixar Fermat, no se'n troba més que una demostració: la prova d'aquest cas,<ref name="MacTutorFLT">{{MacTutor|class=~history/HistTopics|id=Fermat's_last_theorem|title=Fermat's last theorem}}</ref> sota una formulació diferent. Demostra en efecte que no existeix cap terna pitagòrica (''x'', ''y'', ''z'') tal que ''xy''/2 sigui un [[Quadrat (àlgebra)|quadrat]] d'un enter, que s'expressa com l'[[Àrea de superfície|àrea]] d'un [[triangle rectangle]] no pot ser igual a la d'un [[Quadrat perfecte|quadrat]].<ref><span class="citation not_fr_quote" lang="la">« <span class="italique">Area trianguli rectanguli in numeris non potest esse quadratus</span> »</span>, traduit par Paul Tannery et Charles Henry, ''Œuvres de Fermat'', vol. 3, [http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k62145354/f299.image § 45 : Problème 20 de Bachet sur Diophante, VI, 26, p. 271-272].</ref>. Com que aquest resultat equival a l'absència de solucions enteres no trivials per l'equació ''a''<sup>4</sup> – ''b''<sup>4</sup> = ''c''<sup contenteditable="false">2</sup>, el cas ''n'' = 4 n'és un corol·lari immediat. Per aquesta raó, es considera de manera general que Fermat va demostrar aquest cas.<ref>R. Nogues, ''Théorème de Fermat. ''</ref><sup class="reference cite_virgule" contenteditable="false">,</sup>.<ref>Cette information est corroborée par exemple par la page ''[http://fermatslasttheorem.blogspot.com/2005/05/fermats-last-theorem-n-4.html Fermat's Last Theorem: n = 4]'' du blog {{En}} ''[http://fermatslasttheorem.blogspot.com/ Fermat's Last Theorem]'' de Larry Freeman.</ref>
 
El mètode utilitzat és el del [[Mètode del descens infinit|descens infinit]]. Consisteix a trobar una altra terna que sigui solució de la qual el tercer enter és positiu estrictament inferior que el de la solució inicial. És per tant possible ''descendir indefinidament'' en el conjunt dels enters positius, cosa contradictòria amb les propietats de ℕ.