Konstantīns Raudive: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - fins cinc o + fins a cinc o |
m Corregit: - el propi Raudive, + el mateix Raudive, |
||
Línia 45:
== Investigació ==
El 1964, Raudive, que, després de la [[Segona Guerra Mundial]], es va traslladar a [[Suècia]], va llegir a [[Estocolm]] el llibre de [[Friedrich Jürgenson]] ''Veus des de l'espai'', i impressionat amb la seva lectura, va contactar amb l'autor el 1965. Els primers esforços conjunts de tots dos a l'experimentació psicofònica van donar pocs fruits, encara que creien apreciar veus molt febles i confuses. Una nit, tanmateix, segons relata el
Raudive va començar al juny de 1965 la incansable experimentació psicofònica pròpia que el va fer famós i va quedar absorbit per ella al llarg dels restants nou anys de la seva vida. Amb l'ajut de diversos experts en electrònica va arribar a gravar més de 80.000 cintes d'àudio, la majoria de les quals van ser obtingudes dintre del que va descriure com «estrictes condicions de laboratori». Va col·laborar en nombroses ocasions amb els parapsicòlegs [[Hans Bender]], catedràtic de Psicologia a la [[Universitat de Friburg de Brisgòvia]] i l'enginyer electrònic Alex Schneider, professor de Física a la Universitat suïssa de Sant Gallen i notable estudiós del fenomen psicofònic. Més de 400 persones van participar en la seva experimentació, i tots van assegurar haver constatat les veus. Raudive va donar a conèixer els seus descobriments el 1968 amb la seva obra ''Unhörbares wird Horbar'', l'edició de la qual en anglès de 1971 sota el títol ''Breakthrough'' va atreure l'atenció internacional sobre la seva recerca. Una segona publicació,<ref>[http://www.worlditc.org/h_11_raudive_0.htm ''Electronic Communication with the Dead (English translation of "Unhoerbares wird hoerbar")'']</ref> el 1973, va culminar el procés: ''Überleben wir den Tod? Neue Experimenti mit dem Stimmen-phänomen''.
|