Mohammed Al-Habib: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - ho ferien en endavant per mig dels + ho farien en endavant per mitjà dels |
m Corregit: - del propi Mokhtar; + del mateix Mokhtar; |
||
Línia 20:
Mohammed Al-Habib va posar condicions per evitar la guerra: augment dels drets de duana; destrucció dels forts francesos i prohibició a les naus de guerra d'entrar al riu; destitució de Faidherbe. Aquest va pujar el riu atacant els campaments maures i va ratziar els seus ramats mentre l'emir baixava cap al Waalo on el seu fill Ali Diombot havia reunit contingents locals i amenaçava [[Saint Louis del Senegal]]. Però una torre de vigilància el va aturar al marigot de Leïbat, i davant la tornada de Faidherbe, es va retirar precipitadament (abril de 1855). La resta del any es va passar en maniobres diplomàtiques que per part de l'emir portava el seu visir Mokhtar Sidi.
El gener de 1856 es va fer una gran conferència nacional a Tin Douja, sota la presidència de Cheikh Sidïa Al-Kabir, cap dels Oulad Biri que pals seus orígens i la seva posició central representava la unió entre Trarza, Brakna i Adrar. El prestigi del Cheikh Sidïa, el més gran marabut del seu temps. Es va formar una Lliga contra els francesos entre els emirs de [[Trarza]], de [[Brakna]] i els Oulad Yahia ben Othman de l'[[Adrar]]. Faidherbe va reunir una columna al llac Regiz ([[Llac Cayor]]) tallant les comunicacions entre territori Trarza i Brakna. Una incursió dels francesos va sorprendre a l'emir al seu campament i la seva gent després de breu resistència, va fugir. L'emir, gros i vell, no va poder agafar el cavall i estava a punt de ser mort quan un grup d'amics manats per Mokhtar ould Mohammed ould Sidi Ahmed, el van rescatar i l'emir va poder fugir amb el cavall del
Mohammed Al-Habid llavors va prohibir portar goma a les escales i va fer tallar tots els camins que hi portaven, i els que no obeïen eren saquejats. Però la manca de la goma va perjudicar més que res als seus (la roba va pujar de preu a Trarza) però també a alguns comerciants de Saint Louis. Finalment l'emir va revocar la seva decisió a petició d'una delegació de marabuts conduïda per notables dels Ida Ou Ali. Poc després els Oulad Daman el van abandonar i es van sotmetre l'abril de 1858. Junt amb el seu col·lega Mohammed Sidi dels Brakna va intentar aixecar les tribus però la resistència d'algunes fou considerable especialment els Oulad Ahmed dels brakna. Aquestos revoltats van derrotar a les forces de l'emir i els van matar els millors guerrers.
| |||