Revisió del 04:29, 2 set 2015 modifica PereBot (discussió \| contribucions) Bots 928.897 edits m Robot inserta {{Autoritat}} ← Edició anterior		Revisió del 01:43, 7 maig 2016 modifica desfés CarlesMartin (discussió \| contribucions) Administradors 437.133 edits m Canvis menors, neteja, replaced: m. → m. AWB Edició següent →
Línia 14: \|Material = Roques [[Sedimentària\|Sedimentàries]] i [[volcànica\|volcàniques]] }} L{{'}}'''Atles Mitjà''' (en [[àrab]], الأطلس المتوسط) és una [[serralada]] del [[Marroc]] que s'estén durant uns 350  km, de sud-oest a nord-est, i que es troba entre el [[Rif]] i l'[[Alt Atles]]. Ocupa una superfície de 2,3 milions d'hectàrees. Ocupa principalment les províncies de [[província de Khenifra\|Khenifra]], [[província de Ifrane\|Ifrane]], [[província de Boulmane\|Boulmane]], [[província de Sefrou\|Sefrou]], [[província del Hajeb\|El Hajeb]], així com una part de les províncies de [[província de Tassa\|Tassa]] i de [[província de Beni Mellal\|Beni Mellal]], la qual es coneix amb el nom de «porta de l'Atles Mitjà». Línia 29: ** Roques plegades al nord-oest, amb una altitud més elevada, que sobrepassen sovint els 3.000 m i que tenen el punt culminant al [[Jbel Bou Naceur]], amb 3.356 m; * Altiplans volcànics. [[Fitxer: khénifra-cèdre.jpeg\|thumb\|~~left~~esquerra\|Cedres a la regió de Khenifra-Krouchen]] Sobre els seus vessants, hi ha immensos boscos de [[cedre]]s, entretallats per profundes valls. Vorejats per la rica plana de [[Sais]] i les ciutats de [[Fes (Marroc)\|Fes]], [[Meknès]] i [[Beni Mellal]], els massissos muntanyosos de l'Atles Mitjà són poblats pels [[berbers]] [[Zayan]], la llengua dels quals és una variant del [[Tamazight del Marroc Central\|tamazight]]. Línia 35: La joia de l'Atles Mitjà és el [[Parc nacional d'Ifrane]]<ref>{{pdf}} [http://www.bondy.ird.fr/pleins_textes/pleins_textes_5/b_fdi_10-11/13706.pdf «Le causse Moyen atlasique»] per B.Lepoutre i J. Martin, ''Cahier de la recherche agronomique'', n°24, 1967.</ref> entre [[Khenifra]] i [[Ifrane]], i el Parc de Tazekka, catalogats ''Ramsar''<ref>[http://web.archive.org/web/http://www.ramsar.org/wn/w.n.morocco_20_f.htm La Convention sur les zones humides], El Regne de Marrruecos ha designat 20 nous llocs Ramsar, 2005 </ref> segons la convenció amb el Marroc.<ref> [http://www.mission-maroc.ch/fr/pages/117.html Convention RAMSAR], web de la Missió permanent del Regne del Marroc a les Nacions Unides </ref> === Cims principals === El punt culminant de la serralada és el [[Jbel Bou Naceur]], amb 3.356 m, seguit pel [[Jbel Mouâsker]], amb 3.277 m i el [[Jbel Bou Iblane]], amb 3.192 [[Metre\|m.]] == Clima == La façana oest, de Tassa a Azrou, en situació de primer ascens per les pertorbacions que provenen de l'oceà, està ben regada (al voltant de 1.000  mm anuals), i afavoreix pastures relativament verdes i boscos frondosos. Les valls orientals són molt més seques i veuen progressar el desert (bosc mort de Jbel Bou Naceur). Més continental que el Rif, i globalment més humit que l'Alt Atles, l'Atles Mitjà té hiverns rigorosos, amb neu persistent per sobre de 2.000 a 2.500 metres (desembre/març). La combinació de la temperatura i de la pluviometria és favorable per a crear condicions que permeten l'existència de faixes de vegetació: així, se succeeixen en funció de l'altitud i de l'exposició boscos, de [[garrofer]]s, [[alzina\|alzines]], i [[cedre]]s (''[[Cedrus atlantica]]''), [[ginebre]]s, ''[[Tetraclinis\|Tetraclinis articulata]]'' o [[Thuja]] (ginebre), [[conífera\|coníferes]] i arbres endèmics. Línia 52: L'Atles Mitjà pertany a quatre grans conques hidrogràfiques: * La conca del [[Sebou]], amb una superfície 40.000  km², on hi ha diverses preses; * La conca de l'[[Oum Er-Rbia]], que s'estén sobre una superfície de 35.000  km², en la qual també hi ha força preses; * La conca del [[Bu Regreg]], que comprèn una superfície de l'ordre de 10.000  km² i en què també hi ha diverses preses. Aquests tres rius neixen a l'Atles Mitjà i porten les seves aigües a l'[[oceà Atlàntic]]. * La conca del [[Muluya]], un riu que neix a Almssid, en la unió entre l'Atles Mitjà i l'Alt Atles, amb una conca hidrogràfica de 74.000  km², que desemboca al [[mar Mediterrani]]. En aquest riu, també hi ha diverses preses en el seu curs alt i baix. === Atractius turístics === [[Fitxer:chute.jpeg\|thumb\|Zaouia d'Ifrane]] Al cor d'aquestes muntanyes, el riu més llarg del Marroc, l'[[Oum Er-Rbia]] o Oum Errabiaa, té la seva font a 40  km de [[Khenifra]], per a desembocar 600  km després a l'[[Oceà Atlàntic\|Atlàntic]], a Azemmour (Doukkala). A l'oest, l'Atles Mitjà toca els primers contraforts de l'[[Alt Atles]]. Anomenada la «Suïssa del Marroc», l'Atles Mitjà acull també algunes petites ciutats de mitjana altitud, d'aspecte típicament berber. En destaquen [[Ifrane]], amb el seu estil urbanístic europeu (xalets de pedra i teulades de teules vermelles) i el seu [[Parc Nacional d'Ifrane]] (ric per les seves [[Zygaena\|papallones]] úniques); [[Azrou]], antiga estació de descans construïda als peus d'un [[Cedrus atlantica\|bosc de cedres]]; i [[Beni Mellal]], amb el llac de [[Bin El Ouidane]] format pel riu Oum Er-Rbia i el seu afluent [[Oued El Abid]], entre d'altres. == Referències == Línia 68: {{Autoritat}} ~~{{ORDENA:Atles Mitja}}~~ <!--ORDENA generat per bot--> {{ORDENA:Atles Mitja}} [[Categoria:Serralades del Marroc]]

Atles Mitjà: diferència entre les revisions