Diferència entre revisions de la pàgina «Atles Mitjà»

m
Canvis menors, neteja, replaced: m. → m. AWB
m (Robot inserta {{Autoritat}})
m (Canvis menors, neteja, replaced: m. → m. AWB)
|Material = Roques [[Sedimentària|Sedimentàries]] i [[volcànica|volcàniques]]
}}
L{{'}}'''Atles Mitjà''' (en [[àrab]], الأطلس المتوسط) és una [[serralada]] del [[Marroc]] que s'estén durant uns 350  km, de sud-oest a nord-est, i que es troba entre el [[Rif]] i l'[[Alt Atles]]. Ocupa una superfície de 2,3 milions d'hectàrees.
 
Ocupa principalment les províncies de [[província de Khenifra|Khenifra]], [[província de Ifrane|Ifrane]], [[província de Boulmane|Boulmane]], [[província de Sefrou|Sefrou]], [[província del Hajeb|El Hajeb]], així com una part de les províncies de [[província de Tassa|Tassa]] i de [[província de Beni Mellal|Beni Mellal]], la qual es coneix amb el nom de «porta de l'Atles Mitjà».
** Roques plegades al nord-oest, amb una altitud més elevada, que sobrepassen sovint els 3.000 m i que tenen el punt culminant al [[Jbel Bou Naceur]], amb 3.356 m;
* Altiplans volcànics.
[[Fitxer: khénifra-cèdre.jpeg|thumb|leftesquerra|Cedres a la regió de Khenifra-Krouchen]]
Sobre els seus vessants, hi ha immensos boscos de [[cedre]]s, entretallats per profundes valls. Vorejats per la rica plana de [[Sais]] i les ciutats de [[Fes (Marroc)|Fes]], [[Meknès]] i [[Beni Mellal]], els massissos muntanyosos de l'Atles Mitjà són poblats pels [[berbers]] [[Zayan]], la llengua dels quals és una variant del [[Tamazight del Marroc Central|tamazight]].
 
 
La joia de l'Atles Mitjà és el [[Parc nacional d'Ifrane]]<ref>{{pdf}} [http://www.bondy.ird.fr/pleins_textes/pleins_textes_5/b_fdi_10-11/13706.pdf «Le causse Moyen atlasique»] per B.Lepoutre i J. Martin, ''Cahier de la recherche agronomique'', n°24, 1967.</ref>
entre [[Khenifra]] i [[Ifrane]], i el Parc de Tazekka, catalogats ''Ramsar''<ref>[http://web.archive.org/web/http://www.ramsar.org/wn/w.n.morocco_20_f.htm La Convention sur les zones humides], El Regne de Marrruecos ha designat 20 nous llocs Ramsar, 2005 </ref> segons la convenció amb el Marroc.<ref> [http://www.mission-maroc.ch/fr/pages/117.html Convention RAMSAR], web de la Missió permanent del Regne del Marroc a les Nacions Unides </ref>
 
=== Cims principals ===
El punt culminant de la serralada és el [[Jbel Bou Naceur]], amb 3.356 m, seguit pel [[Jbel Mouâsker]], amb 3.277 m i el [[Jbel Bou Iblane]], amb 3.192 [[Metre|m.]]
 
== Clima ==
La façana oest, de Tassa a Azrou, en situació de primer ascens per les pertorbacions que provenen de l'oceà, està ben regada (al voltant de 1.000 &nbsp;mm anuals), i afavoreix pastures relativament verdes i boscos frondosos. Les valls orientals són molt més seques i veuen progressar el desert (bosc mort de Jbel Bou Naceur). Més continental que el Rif, i globalment més humit que l'Alt Atles, l'Atles Mitjà té hiverns rigorosos, amb neu persistent per sobre de 2.000 a 2.500 metres (desembre/març).
 
La combinació de la temperatura i de la pluviometria és favorable per a crear condicions que permeten l'existència de faixes de vegetació: així, se succeeixen en funció de l'altitud i de l'exposició boscos, de [[garrofer]]s, [[alzina|alzines]], i [[cedre]]s (''[[Cedrus atlantica]]''), [[ginebre]]s, ''[[Tetraclinis|Tetraclinis articulata]]'' o [[Thuja]] (ginebre), [[conífera|coníferes]] i arbres endèmics.
L'Atles Mitjà pertany a quatre grans conques hidrogràfiques:
 
* La conca del [[Sebou]], amb una superfície 40.000 &nbsp;km², on hi ha diverses preses;
* La conca de l'[[Oum Er-Rbia]], que s'estén sobre una superfície de 35.000 &nbsp;km², en la qual també hi ha força preses;
* La conca del [[Bu Regreg]], que comprèn una superfície de l'ordre de 10.000 &nbsp;km² i en què també hi ha diverses preses.
 
Aquests tres rius neixen a l'Atles Mitjà i porten les seves aigües a l'[[oceà Atlàntic]].
 
* La conca del [[Muluya]], un riu que neix a Almssid, en la unió entre l'Atles Mitjà i l'Alt Atles, amb una conca hidrogràfica de 74.000 &nbsp;km², que desemboca al [[mar Mediterrani]]. En aquest riu, també hi ha diverses preses en el seu curs alt i baix.
 
=== Atractius turístics ===
[[Fitxer:chute.jpeg|thumb|Zaouia d'Ifrane]]
Al cor d'aquestes muntanyes, el riu més llarg del Marroc, l'[[Oum Er-Rbia]] o Oum Errabiaa, té la seva font a 40 &nbsp;km de [[Khenifra]], per a desembocar 600 &nbsp;km després a l'[[Oceà Atlàntic|Atlàntic]], a Azemmour (Doukkala). A l'oest, l'Atles Mitjà toca els primers contraforts de l'[[Alt Atles]]. Anomenada la «Suïssa del Marroc», l'Atles Mitjà acull també algunes petites ciutats de mitjana altitud, d'aspecte típicament berber. En destaquen [[Ifrane]], amb el seu estil urbanístic europeu (xalets de pedra i teulades de teules vermelles) i el seu [[Parc Nacional d'Ifrane]] (ric per les seves [[Zygaena|papallones]] úniques); [[Azrou]], antiga estació de descans construïda als peus d'un [[Cedrus atlantica|bosc de cedres]]; i [[Beni Mellal]], amb el llac de [[Bin El Ouidane]] format pel riu Oum Er-Rbia i el seu afluent [[Oued El Abid]], entre d'altres.
 
== Referències ==
{{Autoritat}}
 
{{ORDENA:Atles Mitja}} <!--ORDENA generat per bot-->
 
{{ORDENA:Atles Mitja}}
[[Categoria:Serralades del Marroc]]
321.804

modificacions