Makuria: diferència entre les revisions

Devia existir ja abans del [[600]] i per aquesta data va quedar unit amb Nobàtia. Els experts no n'han pogut establir la data d'unió, que no fou anterior al 600 ni posterior al 690, durant el regnat de Mercurius (va governar després del [[675]] i fins vers el [[710]]), segons el que es pot desprendre de les dades dels escrits d'Isaac, patriarca d'Alexandria ([[690]]-[[692]]), i d'una inscripció dedel l'esmentatmencionat rei. Isaac fa esment dels problemes entre el rei de Nobàtia (que Isaac anomena [[Maurotània|''Maurotània'']], probablement derivat de ''Maris'') i el de ''Macuria''; la inscripció de Mercurius, que regnava a [[Regne de Dongola|Dongola]] ([[Dunqula]]), fa esment de la construcció de dosdues esglésies a Nobàtia, l'una a [[Faras]] i unal'altra a Taifa. Un document del [[759]] donadóna al rei Ciríacos (probablement va governar del [[759]] al [[768]]) el títol de senyor de Mukurra i de Núbia.

El [[640]] [[Amr ibn al-As]], comandant en cap dels àrabs, va [[Conquesta àrab d'Egipte|conquerir Egipte]],<ref name=TIS>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=The Islamic Review |url=http://books.google.cat/books?id=6VDoAAAAMAAJ&q=Ibn+Abd+al-Hakam+will+send+you+any+reinforcements&dq=Ibn+Abd+al-Hakam+will+send+you+any+reinforcements&hl=ca&sa=X&ei=rdxZUdfBJdK7hAe66YHAAQ&ved=0CC8Q6AEwAA |llengua=anglès |editorial=Khwajah Kamal al-Din |volum=vol. |data=1958 |pàgines=27 |isbn=}}</ref> i el 651 [[Abd-Al·lah ibn Sad]] va establir la pau amb [[Núbia]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Hrbek |nom=Ivan |títol=Africa from the Seventh to the Eleventh Century |url=http://books.google.cat/books?id=qDFcD0BuekQC&pg=PA103&dq=mukurra&hl=ca&sa=X&ei=K1pjUpC2AeeS0QWB-oDoCw&ved=0CEkQ6AEwAw#v=onepage&q=mukurra&f=false |llengua=anglès |editorial=James Currey Publishers |data=1992 |pàgines=103 |isbn=0852550936}}</ref> El patriarca [[melquites|melquita]] (catòlic) [[Jordi d'Alexandria]] va fugir a [[Constantinoble]] i la seu va restar vacant durant cent anys. Els [[coptes]], al contrari que els catòlics, es van aliar als àrabs i van rebre a canvi les esglésies catòliques; el patriarca copte va passar a tenir jurisdicció sobre tot Egipte i Núbia. Els bisbes designats arreu de Núbia foren [[monofisisme|monofisites]], i aquesta tendència es va imposar ràpidament. Es té constància de nombrosos bisbes aen diverses parts de Núbia, entre ells a [[Faras]]. Sembla que foren uns 9 bisbats a Mukurra (i sis més a [[Àloa]]); la tradició n'esmenta 17. En aquest temps, alguns àrabs vivien a Núbia.

Els reis de Mukurra van pagar el ''bakt'' (tribut) als governants d'Egipte, elfet que implicava una certa dependència, a més a més de la dependència religiosa del patriarca d'Alexandria. Vers la segona meitat del segle IX, el rei de Mukarra va atacar Assuan, però fou derrotat i molts soldats foren fets presoners; els fatimites van avançar al sud fins a Abreem i la regió d'Assuan va restar a les seves mans fins a la desaparició de la dinastia vers el 1169, quan el rei de Makurru va aprofitar l'abandó del govern per a entrar a la zona i la va ocupar.

En general, els àrabs es refereixen al regne com "a ''Núbia"'' ([[Núbia|Nuba]]) o com a [[Dunkula|''Dunkula'']], però queda constància en una carta de [[Kasr Ibrahim]] al patriarca [[Marc III]] d'Alexandria (1166-1169) del nom de Makurra i la seva regió del nord, i el regne del sud, que allí s'esmenten com a [[Nobàdia|''Nobàdia'']], '''''Makuria''''' i [[Alodia|''Alodia'']]; en aquesta carta, el sobirà mameluc s'atribueix jurisdicció sobre aquestos territoris.

==Aiúbides i Mamelucsmamelucs ==

El [[1173]] el germà de [[Saladí]], Shams al-Dawla Turanshah, des del [[Iemen]], va entrar a Núbia, va destruir esglésies i es va emportar algun bisbe i 70.000 nubis, mentre la part nord era ocupada pels [[aiúbides]] (ho fou fins vers el [[1210]]). El [[1272]] el rei David va atacar [[Aydhab]], en territori egipci (port a la [[Marmar Roja]], prop de l'actual frontera entre Egite i Sudan), i això va provocar la resposta mameluca. El [[1274]], el soldat mameluc [[Bàybars I]] va enviar un exèrcit a Núbia i va conquerir [[Ciutat de Dongola|Dongola]], d'on va fugir el rei cristià David, i els cristians del país van haver de pagar una taxa per evitar la conversió forçosa. Va seguir (1276-1290) una època convulsa amb canvis freqüents de rei per les lluites entre els favorables als mamelucs i els seus enemics. Es creu que alguns territoris van independitzar-se vers el [[1290]] i un regne, amb capital a [[Dau]] ([[Daw]]), apareix com a independent. Se sap també del regneRegne de [[Dotawo]], que probablement era abans tributari, centrat a la regió de [[Djebel Adda]], però alguns creuen que el regneRegne de Dau i el de Djebel Adda foren el mateix.

El [[1293]], el rei de Makurru es va fer tributari dels mamelucs, i també el seu successor, però el [[1304]] el país tornava a ser independent. La situació de Mukurra del 1317 en endavant és complexa i poc estudiada. El [[1317]], els Banu l-Kanz haurien arribat a dominar el regne més per enllaços matrimonials que per conquesta; en aquest any, el regne estava en mans de Kerembes (Karambas), que pagava tribut als mamelucs, però s'havia demorat en el pagament. Els mamelucs van fer una expedició i van posar al tron a Dukkula a Bershambo o Sanbu, que va agafar el nom de Saif al-Din Abdallah i va convertir la catedral local en mesquita; Kanz al-Dawla, nebot del rei deposat, va lluitar contra el nou rei i el [[1320]] es va proclamar rei amb suport de nubis i àrabs; el [[1323]], els mamelucs van tornar i van imposar un efímer rei, i finalment van restaurar a l'antic rei Kerembes, que durant el seu captiveri s'hi havia convertit, però Banu al-Kanz, amb suport dels Banu al-Ikrima, una altra tribu àrab, va agafar el poder altre cop. No se sap fins quan Banu l-Kanz i la seva nissaga hi va tenir el poder, però possiblement fins a la segona part del segle, quan davant de la descomposició de Mukurra haurien retornar al nord. A la segona meitat del segle, els següents reis foren mers instruments dels mamelucs i van perdre tot poder a la meitat del [[segle XIV]]. L'últim rei esmentat és Nasir, sobirà nominal el [[1397]]. Després desapareix tota traça del regne.

El [[1377]], la tribu núbia islamitzada dels [[Kanuz]], suposats descendents dels Banu l-Kanz i sotmesa als mamelucs, es van apoderar d'[[Assuan]], i revoltats contra els mamelucs la van conservar fins vers el [[1403]]. Llavors, es va produir una baixada del nivell del Nil que va portar la gana a la zona i Assuan fou abandonada per tots. El [[1410]], la tribu dels nubis islamitzats [[Hawwara]] va derrotar els Kanuz.

Dels petits estats que van anar sorgint entre el 1290 i finals del segle XV, el principal fou el de [[Sennar]], fundat el [[1484]] i continuat per la tribu negra dels [[Funj]], que el [[1504]] va dominar Mukurra.

*[[Banu l-Kanz]].

*[[al-Maris]].

*[[Nobàtia]].

*U. Moneret de Villard, ''Storia de la Nubia cristiana'', Roma, 1928.

*Y. F. Hasan, ''The arabs and the Sudan'', Edimburgh, 1967.

*Jakobielski, ''Faras III''. ''A history of the Bishops of Pachoras'', 1972.

*G Vantini, ''Oriental sources concerning Nubia'', 1975; ''The Excavations at Faras'', 1970.