Anàlisi quantitativa (química): diferència entre les revisions

Una vegada que es coneix la presència de certes substàncies en una mostra, estudiar la seva abundància absoluta o relativa pot ajudar en la determinació de les propietats específiques. El coneixement de la composició d’una mostra és molt important i hi ha dues maneres de fer-ho possible, la primera és mitjançant l’anàlisi quantitativa clàssica que es basa en la quantificació dels analitsanàlits presents en una mostra mitjançant aparells clàssics i basant-se en les reaccions químiques, els dos mètodes  de l'anàlisi quantitativa clàssica són els mètodes gravimètrics i els mètodes volumètrics. La segona possibilitat és l'anàlisi quantitatiu instrumental, en el que s’utilitzen instruments que es basen  en les interaccions fisicoquímiques i també, en tècniques òptiques, electriques o tèrimiques, alguns exemples serien els espectroscòpics o els electroanalítics.

En l'anàlisi quantitatiu instrumental es quantifiquen els analitsanàlits mitjançant instruments basats en interaccions fisicoquímiques, alguns exemples de mètodes serien l'espectroscòpia de massa que ens permet quantificar la composició atòmica i molecular de components orgànics i inorgànics a partir de la relació massa/càrrega d'ions en fase gasosa, la determinació cromatogràfica que ens permet quantificar l'analit a partir de la seva velocitat pròpia o, la determinació radioquímica que ens permet quantificar l'analit a partir de la determinació dels mecanismes de reacció gràcies a les propietats químiques dels materials reactius.