Ports púnics de Cartago: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - 1100 a.C. + 1100 aC.
m Corregit: - II a.C. + II aC.
Línia 69:
Els dos ports estaven units per un canal, a l'entrada del qual, segons un altre text d'Apià, una esplanada permetia emmagatzemar les mercaderies. Una missió americana va procedir a realitzar una sèrie d'excavacions per aquesta zona i va trobar les restes d'una part d'un moll,<ref>Abdelmajid Ennabli et Hédi Slim, ''Carthage. Li site archéologique'', ed. Cérès, Tunísia, 1993, p. 36.</ref> que datava de la segona meitat del segle III aC. Les excavacions van revelar també una sèrie d'instal·lacions portuàries: molls i hangars, que estaven als voltants del port comercial.
 
Del port partia un canal cap al mar i desembocava a prop de l'avantport, denominat «quadrilàter de Falbe», del nom de l'arqueòleg [[Dinamarca|danès]] del [[segle XIX]], que va ser el primer a estudiar-lo.<ref>Serge Lancel, ''op. cit.'', p. 247.</ref> L'avantport comunicava amb la muralla marítima del segle II a.CaC. Un atent estudi va portar a qualificar aquest espai com un terraplè o «chôma».<ref>M'hamed Hassine Fantar, ''op. cit.'', pàg. 126-127.</ref> En connexió amb el text d'Apià, es pot reconèixer, sens dubte, en aquest terraplè, l'espai de maniobra, de descàrrega i de magatzematge que protegia l'entrada del pas dels vents dominants.<ref>Serge Lancel, ''op. cit.'', p. 249.</ref> Va ser potser en aquests llocs on va posar el peu l'[[exèrcit romà]] durant la [[Tercera Guerra Púnica]], constituint el cap de pont des de la qual va partir l'assalt final.
 
== Conclusió ==