Hamadan: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Hamadan (Iran) Mausoleum.JPG|right|thumb|Mausoleu de la ciutat.]]

'''Hamadan''' o Hamadhan (assiri: [[Abdadana|''Abdadana'']], persa: همدان ''Hamedān'' o ''Hamadān'', persa antic: ''Hagmatana'', grec: [[Ecbatana|''Ecbatana'']],) és una ciutat de l'[[Iran]] situada en una plana al sud de la muntanya [[Alwand]]. Està a 18001.800 m. sobre el nivell del mar. Té aproximadament 550.284 habitants (estimació [[2005]]). És capital de la [[província d'Hamadan]].

* Museu d'històriaHistòria naturalNatural d'Hamadan

L'edifici històric més important n'és el Gandj Namah, on hi ha dues inscripcions aquemènides de Darius i Xerxes, situat a la muntanya Alwand, a la vall d'Abbasabad, a uns 12 km de la ciutat.

Altres monuments destacats són: Lala tomba d'[[Avicena]] (Bu Ali Sina), l'estàtua d'un lleó (monument de l'època dels [[Imperi Part|parts]]), la pretesa tomba d'Esther i de Mardoc, la mesquita Alawiyan, d'època seljúcida, la tomba de Baba Tahir, la torre de Qorban (una tomba amb piràmide a l'est de la ciutat) i el mausoleu mongol de Burdj-i Kurban.

El seu primer nom fou ''Ecbatana.'' Vegeu(vegeu [[Ecbatana]] pelper al període anterior al domini musulmà). Després de la batallaBatalla de Nihawand el [[641]] o [[642]], el governador de la ciutat, Dinar, va demanar un tractat al comandant àrab Hudafya ben Yaman, que liel vanva acordar contra pagament del tribut (''jeyza''). Però sembla que els perses van trencar l'acord vers el [[642]]. El califa va enviar dotze mil homessoldats sota el comandament de Noaym ben Moqarrem (el governador d'ètnia persa era llavors era Koia o Koftar, que deia ser descendent del [[sassànida]] Bahram Tshoban),; però, alen conèixer la notícia de quèque els caps de la resistència persa havien reunit forces a Kazwin, el tractat anterior fou renovat i, Yazid ben Qays al-Hamadani fou deixat com a governador,; marxantmarxà Noaym contra els perses rebels, conquerinti conquerí pel camí moltes ciutats, fins a trobar alsels resistents al riu Vairud (actual Auvaj), lliuranton lliurà una batalla en què els perses foren derrotats. Però Hamadan no va tardar a revoltar-se i Noaym va haver de tornar a la ciutat el [[643]] per sotmetre-la. Vajrud Moguira ben Ocba, nou governador de Kufa substituint a Ammar ben Yaser, va enviar a Jarir ben Abd Allah Bajali a Hamadan (vers 645), però aquest governador no fou acceptat per la ciutat, que es va revoltar altre cop. Jarir va ser ferit durant la lluita. A finals d'any, Jarir va poder entrar a l'assalt a la ciutat, però altra vegada es va fer un acord de pau similar als anteriors.

Una altra versió diu que el governador del califa Uthman a Kufa, Said ben Abi Waqqas, va nomenar governador d'Hamadan a Ala ben Wahb, però fou rebutjat pel poble i que fou Ala ben Wahb qui va ocupar la ciutat vers el [[644]], i llavors van pagar la ''jezya'' i un recàrrec de 100.000 dirhams. Jarir, en tot cas, apareix com a governador almenys fins al [[655]], supeditat als emirs de Kufa Wahb ben Abd-Allah al-Qaysi, després Malek ben Habib Yarbui, després Nusayr ben Tur Idjli, al qual va substituir el seu fill Serri.

El següent califa Ali ([[655]] - [[660]]) es va traslladar a [[Bàssora]] i va nomenar nous governadors. Jarir fou un dels destituïts i després va servir a Moawiya contra Ali. Després de la batalla de Siffin, Ali va nomenar Amr ben Salema com a valí a Hamadan, que fou probablement l'origen de la família àrab del Banu Salema d'Hamadan, que va viure a la ciutat fins al segle IX. Altres tribus es van establir a la ciutat: els Banu Hanala i els Banu Johayna. El [[696]], se sap que habitaven també la regió els àrabs de la tribu [[Banu Rabia]] i els de la tribu [[Banu Idjl]], junt amb cristians i jueus.

Una part dels Banu Idjl (també conegutconeguts com a [[Banu Dulaf|''Banu Dulaf'']]) es va unir als [[Abbàssidesabbàssides]] i amb el triomf va adquirir molt de poder al [[Jibal (Mèdia)|Jibal]] (que és com deien els àrabs a la regió d'Hamadan i Isfahan) i en van rebre el govern després del [[750]]. El seu màxim poder va arribar amb Harun al-Rashid i Al-Mamun, quan Abu Dulaf Qasem ben Isa Idjli Karaji ([[801]] - [[841]]) fou governador de tota la província.

Després de la mort del califa d'Abu Muslim, el moviment [[mazdaista]] i la [[kurramiyya]] es van estendre per la regió i el poble hi va participar amb l'aixecament de Sonbad. El Califacalifa Al-Mansur va enviar a l'emir dels Banu Dulaf amb un exèrcit de deu mil homessoldats i el cap rebel va morir en una batalla entre [[Rayy]] i Hamadan.

El cobrament de taxes (''karaj'') a la ciutat estava encarregadaencarregat a la família [[Banu Salema]] i el govern de la ciutat era hereditari en aquesta família, i amb el temps eren freqüents els abusos. El [[804]], Harun al-Rashid es va parar a la ciutat de camí al [[Gran Khorasan|Khorasan]] i va dictar ordres sobre el cobrament de taxes, les divisions administratives de les províncies (''welayat'') i les mesures de la terra.

Després d'Harun, la regió fou el teatre principal de la lluita entre els partidaris d'Al-Mamun (l'exèrcit de Khorasan) i els d'Al-Amin (iraquians). Usama ben Hammad al-Hamadani fou l'encarregat de dirigir les forces d'Al-Amin a Hamadan, però més tard fou substituït per Isa ben Mahan, al quequal va donar el govern del Djabal i el comandament de quaranta mil homessoldats. L'emir Abu Dulaf va rebre l'ordre d'unir-se a Isa amb cinc mil homesguerrers. Taher ben Husayn Dhul Yaminayn dirigia l'exèrcit d'Al-Mamun i Isa ben Mahan fou derrotat en una batalla prop de Rayy, en la qual a més va morir el seu fill ([[setembre]] del [[806]]). Al-Amin va enviar un altre exèrcit de vint mil homessoldats dirigit per Abd-al-Rahman ben Jabala, que va xocar amb Taher ben Husayn prop d'Hamadan, i altre cop el khorasanidakhorasànida va obtenir la victòria. Abd al-Rahman es va refugiar a la ciutat a la queon Taher va tallar l'aigua i els subministraments i la va assetjar. Abd al-Rahman es va rendir l'[[octubre]] del [[806]]. D'acord aamb una tradició, Mamun va donar el govern de [[Dinawar]] i Hamadan a Abu Djafar Muhammad ben Jahm Barmaki, un astrònom.

Després de la mort de d'Al-Mamun i durant el califat d'Al-Motasen, el poble de la regió del Djabal va esdevenir zoroastrià o va acceptar les tesis Khurramiyya i [[Batiniyya]]. Progressivament, es va estendre un moviment revolucionari i molts funcionaris del govern foren assassinats. La majoria volia unir-se a [[Babak]]. El califa va enviar un exèrcit de 40.000 homessoldats dirigit per Ishaq ben Ibrahim ([[833]]), que els va derrotar i va fer seixanta mil morts. Alguns fugitius van arribar fins a l'Azerbaidjan i Armènia, on estava la base principal de Babak. El Califacalifa Al-Motasem va enviar al general conegut com a [[Al-Afshin Haydar|''Al-Afshin Haydar'']], príncep de d'[[Ushrusana]] i governador del Djabal, que finalment va poder derrotar a Babak.

Els Banu Idjl o Dulaf van regir bona part del Djabal durant cent anys ([[801]] - [[898]]) i van donar molts emirs. Sovint, Hamadan estava dins l'àrea que ells governaven. La ciutat mateixa continuava en mans dels Banu Salema, el membre més destacat dels quals fou Abul Wafa Muhammad ben Abd al-Aziz ben Salema, poeta i erudit. Vers la meitat del segle IX, una branca dels ''sayyids'' Hasanides coneguda com els [[Alawis d'Hamadan|''Alawis d'Hamadan'']], es va establir a la ciutat, de la qual més endavant ([[864]]) van assolir el govern local hereditari que van conservar fins al [[1058]], i per mitjà d'una altra branca fins al [[1252]].

Vers el [[929]] [[Ashfar ben Shiroya]], un cap daylamita al servei dels [[samànides]], es va apoderar del Djabal i va entrar a Hamadan i Karaj,. Això fou el final dels emirs Banu Dulaf. Després d'Ashfar, el seu lloctinent [[Mardawidj ben Ziyar]], prengué el control dels daylamites i va agafar el poder a la regió fins al [[938]]. Com que no podia pagar a la seva gent, va haver de donar diverses ciutats del Djabal als seus generals com a feus. El [[931]], va entrar a Hamadan i va fer una massacramassacre a la ciutat en represàlia per la resistència oferta. Després de Mardawidj, va entrar a la ciutat el [[buwàyhida]] Imad al-Dawla, que va posar tota la regió sota el seu control amb ajut de khorràmites, xiïtes i zoroastrians. Va acordar pagar al califa dos-cents mil dinars de taxes per Dinawar i Hamadan.

El [[956]] va patir un terratrèmol. El [[962]] la ciutat fou teatre d'un conflicte religiós. El [[976]], el buwàyhida Rukn al-Dawla Hasan va dividir els seus dominis entre els seus fills i va donar Hamadan, Rayy, i Kazwin i les seves dependenciesdependències a Amir Fakr al-Dawla ([[983]] - [[997]]).

Amb Fakr es va iniciar la constitució d'un emirat del Djabal. Després d'ell els seus fills Majd al-Dawla ([[997]] - [[1029]]) i Shams al-Dawla ([[997]] - [[1021]]) van governar sobre Rayy i Hamadan, respectivament. Després, Ala al-Dawla Kakuya, un cosí de la seva mare que governava a Isfahan, va adquirir Hamadan després de derrotar el darrer buwàyhida Saman al-Dawla ([[1021]] - [[1023]]), fill de Shams al-Dawla. El [[1029]] fou saquejada pels [[Oghuz]].

Ala al-Dawla Kakuya fou expulsat d'Hamadan el [[1030]] pel soldà Gaznèvida Masud I. Durant aquest període, els caps tribals kurds dels Bazerkani van incrementar el seu poder

Sotasota la direcció d'Abu'l-Fawaris Hasanuya, anomenat ''Hasanwayh ben Hasan Barzekani'' ([[958]] - [[979]]), que es va apoderar de bona part del Kurdistan incloent Dinawar, [[Nehavand]], [[Yazdegard]] i [[Asadabad (Iran)|Asadabad]] vers el [[958]] i va fer de [[Sarmadj]], una fortalesa al sud de [[Bisutun]], la seva capital. Els emirs [[Hasanwàyhides]] van dirigir la part occidental de Pèrsia per uns seixanta anys essent l'emir més important Abu Najm Badr ben Hasanuya ([[981]] - [[1014]]), que fou un aliat dels Buwàyhidesbuwàyhides contra el Samànidessamànides de Khorasan.

Després dels gaznèvides, Hamadan va caure en poder dels [[seljúcides]]. El [[1100]] Hamadan fou saquejada pels seljúcides. El [[1136]] va patir una epidèmia de pesta. PocPocs anys després, es va convertir en la capital de la branca seljúcida de l'[[Iraq Adjemí]], i va prosperar notablement. El govern local, això no obstant, va continuar en mans del clan Alawi, que va arribar aal la cimeracim del seu poder i prestigi sota la branca familiar de l'Ala al-Dawla (anomenats els "reis de la muntanya"), que van governar hereditàriament la ciutat del [[1058]] al [[1252]].

El [[1221]] fou ocupada pels mongols després d'un llarg setge, i destruïda; els habitants que no van morir van fugir, però hi van tornar en els següents anys i, llavors, el [[1124]] van tornar els mongols i van acabar de massacrar els que quedaven. Uns anys després, la ciutat es va reedificar una mica més al nord i fou anomenada ''Nova Hamadan'' (''Hamadan-e Now'') i va recuperar una mica de la seva prosperitat sota els [[Il-Khan]]. L'historiador [[Rashid al-Din]] va néixer a la ciutat vers el [[1247]]. Hulagu la va usar per a acampar. El khan Abaka hi va morir el [[1282]]. Va seguir en poder dels Il-Khan fins al [[1337]], en què va passar al [[cobànida]] Shaikh Hasan-e Kučuk ([[1337]] - [[1343]]) i després Malek Ashraf ([[1343]] - 1357), i després va passar als [[djalayàrides]] amb Sultan Uways ([[1356]] - [[1374]]) i Sultan Husayn ([[1356]] - [[1382]]) i el seu successor. El [[1386]] fou atacada per [[Tamerlà]], que la va ocupar. Tamerlà la va posseir en general (de vegades, fou donada a membres de la família) i després d'ell [[Xah Rukh (timúrida)|Shah Rokh]] ben Timur ([[1405]] - [[1448]]), durant el qual els [[Kara Koyunlu]] es van apoderar de la ciutat, que va quedar governada per Aliakar Baharlu (Barani), un emir al servei de Djahandjah Mirza Turkaman ([[1437]] - [[1467]]). El fill de d'Aliakar va succeir al pare i encara governava com a vassall dels [[Ak Koyunlu]] quan fou ocupada pels [[Safàvidessafàvides]] ([[1503]]). La regió d'Hamadan va rebre el nom de Domini''domini d'Aliakar'' (''Qalamrow-e Aliakar''), i la ciutat fou la capital de l'Iraq Adjemí.

El segle XVI, va canviar diverses vegades de mans entre safàvides i otomans. El [[1724]] fou ocupada per Ahmed Pasha, governador otomà de Bagdad, però el [[1732]] en fou expulsat per Nadir Shah. Durant el període [[Dinastia Zand|Zand]] ([[1751]] - [[1789]]), va pertànyer a aquesta dinastia i durant aquest període va emergir com a element influent a la ciutat la tribu Qaraguzlu. El [[1789]] va ser ocupada per Agha Muhàmmad Qajar, fundador de la [[dinastia qajar]], que va destruir la ciutadella situada aen un turó anomenat ''al-Mussala''. Des de llavors, va assolir una major prosperitat, però la població local va quedar sota la direcció dels opressius shaikhs Qaraguzlu, i això va portar a algunes protestes populars i disturbisavalots.

Hamadan es va unir al moviment constitucional de l'Iran. Durant la I guerraGuerra mundial fou ocupada per otomans, russos i britànics, i es va passar un període de fam. Després de la guerra la ciutat va créixer ràpidament. El [[1979]], va tenir part activa en la revolució islàmica de l'imam Khomeini.

* Hosseini Davar, petapoeta (meitat del segle XX)

* Mir Sayyid Ali Hamadani, sufisufí i poeta

* Shirin Ebadi, premi nobelNobel de la pau del 2003

* [http://aryo.ir/pages/hamedan/city.htm Fotos d'Hamadan].

* [http://www.irantour.org/Iran/city/HAMADAN.html Hamadan].

* [http://www.farsinet.com/hamadan/index.html Hamadan: Older than history].

* [http://www.iranchamber.com/cities/hamadan/hamadan.php Hamadan; Capital of Median Empire].

* [http://archive.spaceimaging.com/ikonos/2/kpms/2005/01//browse.5806.crss_sat.0.0.jpg Iconos satellite photo (January, 2005)].

* [http://maps.google.com/maps?f=q&hl=en&q=hamadan,+iran&ll=34.800413,48.521547&spn=0.074144,0.192261&t=k&om=1 Google Satellite Picture].

*[http://www.hamedanmiras.ir Hamedan Cultural Heritage Organization].

*[http://www.hegmataneh.ir/ Hegmataneh Official Website].

*[http://www.iranica.com/newsite/articles/v11f6/v11f6023.html Hamadān] entries in the [http://www.iranica.com/newsite/home/index.isc Encyclopædia Iranica].

*[http://www.skyscrapercity.com/showthread.php?t=392813 Fotos].