Burgundis: diferència entre les revisions

Les primeres migracions burgúndies els van portar a establir-se en el marge esquerre del curs mitjà de l'[[Oder]], encara que algunes tribus van arribar fins a les costes del llunyà [[Mar Negre]]. Més tard estarien vivint a la conca del [[Vístula]], d'acord amb [[Jordanes]], l'historiador dels gots de mitjan segle VI. A mitjan segle III els burgundis havien estat a punt de desaparèixer, derrotats en una batalla per un altre poble que habitava la mateixa zona, els [[gèpids]], que, encapçalats pel seu rei Fastida, gairebé els van aniquilar.

 

 

L'any [[369]], l'emperador [[Valentinià I]] va sol·licitar l'ajuda dels burgundis en la seva guerra contra els alamans (Amià Marcel·lí, XXVIII, 5, 8-15), però al final la campanya no es va dur a terme, ja que els romans començaven a veure en l'arribada massiva de guerrers burgundis una amenaça encara més gran. Valentinià va contraatacar a «Solicinium» i amb l'ajuda d'altres pobles els van derrotar pírricament, ja que les baixes de l'[[exèrcit romà]] van ser tan nombroses que va haver d'abandonar la idea de continuar la seva campanya contra ells. El 374 els romans van signar la pau amb Macrià, rei dels [[alamans]], que des de llavors es va convertir en un fidel aliat seu. Els següents tres anys Valentinià va reorganitzar les defenses de la frontera del [[Rin]], supervisant personalment la construcció de nombrosos forts.