L'ambiciós gendre de Mitridates, Tigranes II el Gran, rei d'[[Armènia]], va veure però una oportunitat d'expansió en la constant lluita civil del sud. El 83 a. C., per invitació d'una de les faccions de la interminable guerra civil, va envair [[Síria]], i aviat es va establir com a governant de la regió, posant pràcticament fi a l''''Imperi seléucida'''.
Però el Regne Selèucida no estava encara acabat. Després de la derrota de Mitridates i Tigranes pel general romà Lúcul al 69 a. C.aC, el Regne Selèucida va ser restaurat sota el rei Antíoc XIII. Fins i tot ara, no va poder evitar la guerra civil, doncs un altre selèucida, Filip II, va disputar el tron a Antíoc. Després de la conquesta del Pont, els romans es van alarmar cada vegada més per la constant font d'inestabilitat dels selèucides a [[Síria]]. Un cop derrotat Mitridates al [[63 aC]], [[Gneu Pompeu Magne]] es va dedicar a la tasca de refer l'Orient hel·lenístic mitjançant la creació de nous regnes clients i l'establiment de noves províncies. Si bé a les nacions client com [[Armènia]] i [[Judea]] se'ls va permetre un cert grau d'autonomia sota els reis locals, Pompeu i la [[República Romana]] van trobar els selèucides massa molestos per deixar-los continuar existint i van acabar amb el problema dels dos prínceps rivals convertint [[Síria]] en una província romana.
