Joiaquim: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - (605 a.C.), + (605 aC), |
m Corregit: - 598 a.C. apareix + 598 aC apareix |
||
Línia 6:
Son pare Josies va morir en [[Megiddo]] a mans del [[faraó]] [[Necó II|Necó]] II d'[[Egipte]] (aquest creuava el [[regne de Judà]] per anar a ajudar a [[Ashuruballit II]], rei de [[Assíria|Assiria]], que estava en guerra contra [[Babilònia]], i Josies li va voler plantar cara). A la mort del rei, el seu fill [[Joahaz de Judà|Joahaz]] (germanastre de Eliaquim, també fill de Josies però de una altra mare), encara que fos més petit fou proclamat [[rei de Judà]]. Tres mesos després, havent derrotat als Babilonis, el faraó Necó, quan tornava a la seua terra va convocar al rei Joahaz, el va deposar i se'l va emportar amb ell a Egipte. Al seu lloc el [[faraó]] va nomenar [[rei de Judà]] al seu germà major Eliaquim, cambiant-li el nom a Joiaquim (que significa "Yahvé establirà"). Devia ser l'any 608, i el rei tenia 25 anys (cf. 2 Re 23, 36)
El faraó, en càstig per la oposició que son pare Josies li havia fet en Meggido, li va imposar un pesant tribut. Per pagar aquest, Joiaquim va exigir al poble grans sacrificis (cf. 2 Re 23, 35). Tres anys després (605 aC), en [[Carquemix|Karkemish]] es lliurava la batalla definitiva que consolidaria la supremacia de Babilònia sobre Assíria i, per tant, como a la primera potència mundial. Després de la victòria, Nabucodonosor II de Babilònia portaria la guerra fins a les mateixes fronteres d'Egipte, i Judà es trobava en el camí. El rei Joiaquim va comprendre que convenia sotmetre's al rei de Babilònia, i així ho va fer (cf. 2 Re 24, 1). Alguns anys més tard, Joiaquim es va rebel·lar contra Babilònia (era l'any 601 aC, possiblement quan Nabucodonosor ha de retirar-se d'aquella terra derrotat per els egipcis). Nabucodonosor tornà a Babilònia; pareixia que la rebel·lió va ser un èxit. Però l'any 598
Durant el reu regne profetitzava en Judà [[Jeremies (profeta)|Jeremies]], però no pareix que el rei donàs molt de crèdit a les seues paraules (cf. Jer 36).
|