Aquesta església es trobava dins l'antic terme del castell de Rocafort, al lloc anomenat Vilomara. Aquest lloc és documentat dedes del 982 com a Vila Amara. L'església ja estava edificada el 1077, data en què Llop Sanç entrà com a monjo del [[monestir de Sant Benet de Bages]] i li féu donació i possessions que tenia a Vilomara. La donació de l'església es veu al monestir es veu confirmada el 1118 i es mantindrà fins a la desamortització de 1835. En la butlla del 1196 el Papa Celestí III confirma la donació de l'església de Santa Mª a l'esmenta't monestir. El 1246 l'església apareix citada sota l'advocació de S. M. i després oscil·larà la seva denominació entre Sta. Mª i Santa Magdalena, per quedar aquesta última.<ref name="ipac"/>
El 1685 quan rebé la visita del bisbe Pasqual es demanà que se li concedís la categoria de sufragània.<ref name="ipac"/>
