Hector Berlioz: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - primer en fer + primer a fer
m Corregit: - de la ''[[La + de ''[[La
Línia 141:
matrimoni amb Harriet Smithson i la seva «indecorosa» relació amb Marie Recio.
 
Irreductible a tota escola, la música de Berlioz és d'una gran originalitat. Tanmateix, malgrat els èxits considerables aconseguits a l'estranger, la seva obra ha continuat sent durant molt de temps desconeguda, fins i tot menyspreada, al seu propi país, si no tenim en compte certs extractes de la ''[[La damnation de Faust]]'' i és clar la ''[[Simfonia fantàstica]]''.
 
Va ser tanmateix rebuda amb afecte a [[Alemanya]], des de les primeres representacions de ''[[Les Troyens]]'' per [[Félix Mottl]] al final del segle XIX fins a [[Rafael Kubelík]] que va ser l'artesà de la seva resurrecció en els [[anys 1960]]. Des de llavors, els alemanys han sabut organitzar a casa seva congressos sobre Berlioz, per exemple a Essen-Werden el juny de 2003, sota la iniciativa d'Hermann Hofer i Matthias Brzoska. Aquests últims anys, ''Les Troyens'' i ''Benvenuto Cellini'' han entrat en el repertori habitual de [[Dresden]], [[Leipzig]], [[Mannheim]], [[Hamburg (estat)|Hamburg]], [[Dortmund]], [[Düsseldorf]] i [[Gelsenkirchen]].