Carl Nielsen: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot substitueix PAGENAME pel nom de la pàgina. |
m Corregit: - text d'[[Ludwig + text de [[Ludwig |
||
Línia 74:
Nielsen va escriure sis simfonies. En aquestes, va anar gradualment abandonat la [[forma sonata|forma de sonata]]. Considerant el primer moviment de cadascuna de les simfonies, les dues primeres revelen que Nielsen treballava confortablement dins dels límits de la forma de sonata, com molts compositors de finals del segle XIX. Les dues centrals comencen a sortir de l'estricta forma de sonata, mentre que, finalment, en les dues darreres es defineix un nou ideari musical completament original, on l'estructura del moviment només pot comprendre's en el context del material musical amb què està bastit. Nielsen aconsegueix així resultats sense massa paral·lels amb altres formes o amb les anteriors tradicions de la construcció musical.
'''Simfonia núm. 1:''' la primerenca ''[[Simfonia núm. 1 (Nielsen)|Simfonia núm. 1 en sol menor]]'' ja mostra la seua individualitat i suggereix el que el compositor [[Robert Simpson]] anomena "tonalitat progressiva", que es refereix al costum de Nielsen de començar una obra en una clau i finalitzar-la en una altra. Aquesta simfonia va ser escrita simultàniament amb el cicle de cançons sobre text
'''Simfonia núm. 2:''' un quadre que Nielsen va contemplar en una taverna, il·lustrant els [[quatre temperaments]] (colèric, melancòlic, flegmàtic i sanguini), li va inspirar la composició de la seua ''[[Simfonia núm. 2 (Nielsen)|Simfonia núm. 2, Els quatre temperaments]]''. Cadascun dels quatre moviments descriu musicalment un dels temperaments, però malgrat aquesta aparença descriptiva, com si es tractara de quatre [[poema simfònic|poemes simfònics]] independents, la simfonia gaudeix d'una concepció unitària. No es tracta de vertadera música "de programa" sinó d'un grup d'esbossos de caràcter, i cal conèixer quin temperament està considerant Nielsen per poder apreciar l'obra en el seu conjunt.
| |||