Hieràtic: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - substituí l'hieràtic en + substituí el hieràtic en
m Corregit: - de l'hieràtic, + de el hieràtic,
Línia 35:
A diferència dels jeroglífics, el hieràtic sempre s'escrivia de dreta a esquerra. L'escriptura hieràtica (a diferència dels jeroglífics en cursiva) sempre es llegien de dreta a esquerra. Al principi s'escrivia tant en línies com en columnes, però a partir de la [[dinastia XII]], concretament des del regnat del faraó Amenemhat III, l'escriptura horitzontal es convertí en l'estàndard. Això pot haver estat tant per evitar que la mà de l'[[escriba]] emborronés el seu propi treball com per evitar la consulta d'un document escrit en un rotllo o per augmentar la velocitat d'escriptura.
 
L'hieràtic es caracteritza per la seva naturalesa cursiva i l'ús de lligadures d'un nombre de caràcters. També utilitza una forma molt més normalitzada de l'ortografia que els jeroglífics; els texts escrits amb aquests últims sovint han de tenir en compte dades extratextuals, tals com els fins decoratius o religiosos que no estaven presents en, per exemple, un rebut fiscal. Hi ha algunes característiques que són úniques de l'el hieràtic, tot i que els egiptòlegs han buscat formes equivalents de jeroglífics per a la seva transcripció. Diversos caràcters hieràtics tenen addicions diacrítiques a fi que signes similars poden ser distingits fàcilment, i àdhuc signes especialment complicats poden ésser escrits amb un sol traç.
 
L'hieràtic està sovint present en dues formes diferents durant el mateix període; una molt lligada, cursiva, utilitzada per als documents administratius, i una altra de tipus uncial emprada per a obres literàries, científiques i textos religiosos, que poden ser, i sovint ho són, molt diferents entre si. Les cartes, en particular, utilitzen lletra cursiva per a les formes d'escriptura ràpida, sovint amb un gran nombre d'abreviatures per a frases formulàries, alguna cosa similar a la [[taquigrafia]].