Samba (música): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
Robot posa data a plantilles de manteniment
Línia 3:
La '''samba'''<ref group="n.">O en alguns llocs, el samba. Vegeu [http://buscon.rae.es/dpdI/SrvltGUIBusDPD?lema=samba samba], ''Diccionario panhispánico de dudas''</ref> és una de les formes musicals d'arrels aficanes més populars del [[Brasil]].<ref name="sambadmpb">{{Citar ref |url= http://www.dicionariompb.com.br/verbete.asp?tabela=T_FORM_C&nome=Samba |títol =Verbete Samba - Dicionário Cravo Albin da Música Popular Brasileira }}</ref><ref name="sambacliquemusic">{{Citar ref |url= http://cliquemusic.uol.com.br/br/Generos/Generos.asp?Nu_Materia=26 |títol =Verbete Samba - Cliquemusic }}</ref><ref name="Enciclopédia da Música Brasileira - Erudita, Folclórica e Popular">MARCONDES, Marcos Antônio. ''Enciclopédia da música brasileira - erudita, folclórica e popular''. 3. ed. São Paulo: Arte Editora/Itaú Cultural/Publifolha, 1998 - ISBN 85-7161-031-2.</ref><ref name=ref_duplicada_1>Berenguer González, Ramón T. [http://soundclick.com/share?songid=6102742 "Aquarela do Brazil" Samba Mp3·] ISWC T-0425394804 ''Versión Autorizada por Sgae''</ref> Les arrels de la samba es remunten a l'Àfrica, principalment Angola. La paraula és i rituall probablement originari del nom [[Angola|angoleny]] ''semba'', un ritme religiós centenari. No s'ha de confondre la samba amb la zamba, un estil musical de [[Riu de la Plata]] totalment diferent.
 
La samba probablement va sorgir a [[Estat de Bahia|Bahia]], on fins avui guarda tota una tocada i ritmes propis i, amb la transferència de gran quantitat d'esclaus per a les plantacions de cafè a l'estat de Rio, a aquest va guanyar nous contorns, instruments i història propis, de tal manera que, com un gènere musical, apunten el seu sorgiment al començament del {{segle|XX|s}}, a la ciutat de [[Rio de Janeiro]] (la capital brasilera d'aleshores). Molts investigadors{{Qui|data=maig de 2016}} apunten el ritme com una sintesi del ''«maxixe»'', del ''«lundú»'' i de la ''«modinha»''. El terme «escola de samba» és originari d'aquest període de formació del gènere, va ser adoptant perr grans grups de sambistes en un intent de guanyar acceptació per a les seves manifestacions artístiques; el «morro» era el terreny on la samba naixia i l'escola donava als músics un sentit de legitimitat i organització que permetia trencar amb les barreres socials.
 
La samba-amaxixado ''Pelo telefone'', de domini públic però registrat per Donga i Mauro Almeida, és considerat ''el primer enregistrament'', encara que Bahiano i Ernesto Nazaré haguessin enregistrat per a la Casa Édison ja el [[1903]]. El seu gran èxit va portar el gènere més enllà dels ''morros''. Als 1930, uns músics liderats per Ismael Silva van fundar, al veïnat del barri d'Estácio de Sá, la primera escola, ''[[Deixa Falar]]''. Van transformar el gènere perquè s'adeqüés millor a la desfilada de [[carnaval]]. En aquella mateixa època, un personatge va ser molt important per a la popularització de la samba: Noel Rosa. Noel és responsable de la unió de la samba del morro amb el de l'asfalt. És considerat el primer [[cronista]] da música popular brasilera. Llavors, la [[ràdio]] va difondre la popularitat de la samba per tot el país i, amb el suport del president [[Getúlio Vargas]] va guanyar ''status'' de música oficial del Brasil.<ref name="SAMBA-NACIONAL-PARANHOS">PARANHOS, Adalberto. "A invenção do Brasil como terra do samba: os sambistas e sua afirmação social". ''Revista História'' (São Paulo), vol. 22, núm. 1; UNESP 2003, pp. 81-113</ref><ref name="SAMBA-NACIONAL-NAPOLITANO-LATIN-MUSIC-REVIEW">NAPOLITANO, Marcos. Auxilio luxuoso: Samba simbolo nacional, geração Noel Rosa e indústria cultural. Latin American Music Review - Volume 25, Number 2, Fall/Winter 2004, pp. 259-263</ref> Als anys següents, l'art es va desenvolupar en diverses direccions, de la samba canção a les bateries d'escoles de samba. Un dels nous estils va ser la [[bossa nova]], creada per membres de la [[classe mitjana]], entre ells [[João Gilberto]] i [[Antonio Carlos Jobim]].
Línia 31:
Àvia del compositor Bucy Moreira, Tia esmentat expe va ser una de les responsables per la sedimentació de la samba carioca. Segons el folklore de temps, una samba per aconseguir l'èxit hauria de passar la casa de la tia CIAT i ser aprovat en les rodes de la festa de samba, que va arribar als últims dies. Moltes composicions van ser creades i cantades en la improvisació, on la samba "Pelo Telèfon" ("Per telèfon", de Donga i Mauro de Almeida), cançó pels quals també hi va haver moltes altres versions, però per arribar a la història de la música brasilera com el primer que es registren en 1917.2
 
Mentre que altres gravacions s'han registrat com samba abans de "Pèl telèfon", aquesta composició va ser realitzada per doble Donga / Mauro d'Almeida, que és considerat com a marc fundador del gènere. No obstant això, la cançó està escrita i examinar la seva proximitat a la maxixe va fer finalment designat com samba-maxixe. Aquesta secció va ser influenciat per la dansa maxixe i bàsicament la que exerceixen piano - a diferència de la samba de Rio exercit{{què|data=maig de 2016}} els turons carioques - i el compositor ha exponent Sinh, auto-titulat "el rei de Samba", que amb altres pioners, com Heitor dos Prazeres i Caninha, establir les bases de la primera gènere musical.2
 
===Turma do Estácio===