Muhammad Yakub Beg: diferència entre les revisions

El 1876-1877 els xinesos, a les ordes de Zuo Zong, van reconquerir el [[Turquestan oriental]]. La mort de Yakub Beg, per causes incertes, hauria tingut lloc el [[29 de maig]] de [[1877]]. El ''Times'' de Londres i la Gaseta de Turquestan de Rússia van dir que havia mort després d'un certa malaltia; els historiadors contemporani Musa Sayrami (1836–1917) diu que fou enverinat a Korla per l'antic hakim (governador local) de Yarkand, Niyaz Hakim Beg, que després va entrar en una conspiració amb els xinesos; però Niyaz Beg en una carta a les autoritats xioneses, negava tota relació amb la mort de Yakub i deia que s'havia suïcidat. No hi ha constància que pogués morir en batalla amb els xinesos. Els escriptors contemporanis musulmans diuen que fou enverinat mentre els xinesos accepten la teoria dels suïcidi però els historiadors moderns consideren més probable la mort per causes naturals; en canvi els historiadors del seu temps van pensar que havia estat enverinat pels xinesos o almenys que havia estat assassinat. La data és incerta: l'historiador Sarayma diu que fou el 28 d'abril de 1877 però el rus Przewalski s'hi va entrevistar el 9 de maig, el que fa impossible aquella data; les fonts xineses donen el 22 de maig; Kuropatkin diu el 29 de maig o el 30 de maig de 1877. En tot cas finals de maig és la data més probable.

Després d'una breu guerra civil per la seva successió, el fill Beg Kuli Beg va assolir el poder però el febrer del 1878 va haver de fugir a Kokand. D'allí va intentar entrar altre cop al Turquesta oriental almenys dues vegades fins al 1881.

Quan els xinesos van entrar a Kashghar, el seu cos fou cremat amb brosa junt amb el del seu fill Ishana Beg, el que va molestar a la població, però un projecte de revolta dirigit pel khoja Hakim Khan fou aplanat pels xinesos Quatre fills i dos néts foren capturats pels xinesos, un dels fills fou decapitat i un dels néts va morir i la resta van ser castrats i donats com esclaus a militars xinesos. Quatre fills, quatre néts (dos néts i dues nétes) i quatre esposes, li van sobreviure, però o bé van morir a la presó a Lanzhou, Gansu ([[Kansu]]), o foren assassinats més tard pels xinesos. Els seus fills Yima Kuli, K'ati Kuli, Maiti Kuli, i el nét Aisan Ahung eren els únics que quedaven vius el 1879; tots eren menors d'edat però foren portats a judici i condemnats a mort en arribar als 11 anys els que foren declarats culpables o a ser castrats i servir com esclaus eunucs els que eren innocents: finalment foren tots castrats i van entrar com esclaus eunucs al servei del palau imperial.

Els xinesos van considerar a Yakub Beg un aventurer exterior que va imposar un règim islàmic sobre una població multiètnica i multireligiosa

== Bibliografia ==

* Boulger, Demetrius Charles, ''{{ref-web|url= http://books.google.cat/books?vid=OCLC01118735|títol=Enllaç<!--Títol generat per bot-->}} reimpressió: {{ISBN |0766188450}}, a [http://books.google.com/books?id=amtwAAAAMAAJ&q=pekin+gazette+styles+them+population+bayen+hu+follow+retreat#v=snippet&q=pekin%20gazette%20styles%20them%20population%20bayen%20hu%20follow%20retreat&f=false The Life of Yakoob Beg, Athalik Ghazi and Badaulet, Ameer of Kashgar]'', 1878, W. H. Allen, Londres