Emirat d'Adrar: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - els propis Idayshilli + els mateixos Idayshilli
m Corregit: - haver de esdevenir ''tayb'' + haver d'esdevenir ''tayb''
Línia 43:
Sid Ahmed Ould Ethman va morir el 1828 i els va succeir el seu fill Sidi Ahmed Ould Sid Ahmed Ould Aïda; el nom Ould Aïda no està clar se li va donar per la segona esposa del seu pare, que era dels Lywaysyat de Brakna, o per la seva mainadera. Els seus germanastres van haver de marxar a l'exili a Trarza i Tagant. Va haver de lluitar contra els Awlad Dalaim que van avançar al sud dividit en dos grups: a l'oest la fracció dels Awlad al Lab dirigits per Ahmed Ould Lavdhil conegut com a Remuga que va derrotar a les forces de l'emir sovint aliades amb les de l'emir de Trarza; i a l'est les fraccions dels Awlad Selim i Awlad al-Mulat que van assolar Adrar però es van enfrontar a contraatacs victoriosos ghazis dels Tiraklins.
 
Els Oulad Jaafria li van plantejar dificultats al donar suport en alguns moments als seus germans; un d'aquest germans, Karkub, va tenir el suport de les faccions però després es va reconciliar amb l'emir. Però Mayuf se li va oposar tot el regnat. El seu parent Ahmed Ould Lavdhil i el seu clan van haver de d'esdevenir ''tayb'' (guerrer penedits que practicaven la tawba, abandonant la guerra i el pillatge i passant a ser religiosos gairebé com marabuts).
 
Als anys 1850 va tenir conflictes militars amb l'emir de Trarza [[Mohammad Al-Habib]] per qüestions personals i d'honor i no territorials. En aquesta guerra les calces blanques o ''serwal'' (símbol de l'autoritat de l'emir de Trarza) foren robades i exhibides com a trofeu; per l'altre costat foren tombats els palmerars de Kanawal i Amdayr, símbols de la protecció de l'emir a la gent de la regió.