Àfrica Sud-occidental Alemanya: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
m Corregit: - a l'hinterland + a el hinterland
Línia 47:
El 1842 els missioners alemanys protestants de la Societat Missionera Renana, [[Heinrich Kleinschmidt]] i [[Carl Hugo Hahn]], protegits per comerciants d'[[Hamburg (estat)|Hamburg]] i cridats pels [[afrikaners]], s'establiren entre els [[hereros]], a la costa i als territoris de Windhoek i Otjimbinje. El mateix any fundarien la vila de [[Windhoek]], on s'establiren els cabdills hereros Tjamuaha i [[Maharero]], i el 1845 fundaren [[Rehoboth (bantustan)]]; imprimiran llibres en llengües africanes i fundaran escoles. El 1843 Livingstone arribà a la Franja de Caprivi, però no aconseguí establir cap missió. El 1853 l'explorador suec [[Carl John Andersson]] creuà el país des de [[Walvis Bay]], on el 1843 s'hi establiren els primers colons europeus (els comerciants de ramat Sidney Dixon, James Morris i Frank Bassingthwaighte) fins al llac Ngami (avui [[Botswana]]). Els missioners alemanys Kleinschmidt i Vollmer componen el primer diccionari nama-alemany, i proposen usar aquesta llengua en la missió.
 
Des del 1846 esclataren conflictes entre [[hereros]], [[nama]] i [[afrikaners]]. El 1868, degut a les guerres tribals entre hereros, hotentots i ovambos, els missioners alemanys demanaren protecció britànica. Reberen suport alemany, però els anglesos rebutjaren la proposta. S'estableixen també les primeres companyies minaires des del 1850, ja que es trobà coure a l'el [[hinterland]] de Windhoek, però s'abandona perquè el transport a la costa era costós. El 1859-1860 molts hereros s'estableixen al territori fugint dels portuguesos.
 
El 1864 el govern britànic rebutjà una proposta de la [[Colònia del Cap]] de prendre la tutela del territori, tot i que el 1866 ocuparen algunes parceles costaneres. El 1870, un grup de [[coloured]] (les famílies Benz, Beukes, Bok, Claasen (Klazen), Cloete, Coetsee, Diergaar(d)t, Engelbrecht, Gertze, Isaak, de Klerk, Koopman, Morkel, Mouton, Orlam, Schalkwyk, Slenger, Steenkamp, Vrey, Vries, Wimmer, Witbooi i van Wyk), anomenats ''bastaards'', fan la pau amb Maharero i s'establiren a Rehoboth, fugint dels hereros, ja que entra en declivi el poder dels orlam afrikaners, pressionats per ovambos i hereros. Això havia provocat el 1868 que la Societat Missionera Renana demanés la protecció prussiana i estableixi la ''Deutsche Missions-Handelsaktiengesellschaft'', que s'oposa al tràfic d'armes i d'alcohol, alhora que Carl Hugo Hanh n'esdevé superintendent.