Mar Morta: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 91:
A partir de la [[dècada del 1960]], l'entrada d'aigua a la mar Morta pel riu Jordà es va reduir com a conseqüència de la [[irrigació]] a gran escala i l'escassetat general de precipitacions. El 1975, la capa superior d'aigua de la mar Morta ja era més salada que la capa inferior. No obstant això, la capa superior va continuar suspesa per sobre de la capa més baixa, perquè les seves aigües eren més càlides i per tant, menys [[Densitat|denses]]. Quan la capa superior finalment es va refredar, la seva densitat va augmentar i quan va ser major que la de capa més baixa, les aigües del llac es van barrejar (1978-79). Per primera vegada en [[segle]]s, el llac era una massa homogènia d'aigua. Des de llavors, l'estratificació ha començat a desenvolupar-se una altra vegada.<ref name=overturn>{{ref-web|url=http://www1.american.edu/TED/deadsea.htm |títol=Dead Sea Canal |editor=American.edu |data=1996-12-09 |consulta=17 d'octubre del 2010}}</ref> El contingut de minerals de la mar Morta és molt diferent del dels oceans. La composició exacta de l'aigua de la mar Morta varia principalment amb l'[[Estació de l'any|estació]], la profunditat i la temperatura. A la [[dècada del 1980]], la concentració d'espècies iòniques (en [[gram|g]]/[[quilogram|kg]]) de l'aigua superficial del llac era Cl<sup>−</sup> (181,4), Br<sup>−</sup> (4,2), SO<sub>4</sub><sup>2−</sup> (0,4), HCO<sub>3</sub><sup>−</sup> (0,2), Ca<sup>2+</sup> (14,1), Na<sup>+</sup> (32,5), K<sup>+</sup> (6,2) i Mg<sup>2+</sup>. La salinitat total era de 276 g/kg.<ref>I. Steinhorn, ''In Situ Salt Precipitation at the Dead Sea'', Limnol. Oceanogr. 28(3),1983, 580-583</ref> Els resultats mostren que la proporció de sals com clorurs anhidres era: un 14,4% de [[clorur de calci]] (CaCl<sub>2</sub>), un 4,4% de [[clorur de potassi]] (KCl), un 50,8% de [[clorur de magnesi]] (MgCl<sub>2</sub>) i un 30,4% de [[clorur de sodi]] (sal comuna, NaCl). En comparació, la sal continguda a l'aigua de la majoria dels oceans i mars és en aproximadament un 97% [[clorur de sodi]]. La concentració de ions [[sulfat]] (SO<sub>4</sub><sup>2−</sup>) és molt baixa, mentre que la concentració de ions [[bromur]]s (Br<sup>−</sup>) és la més alta de totes les aigües a la Terra. El llac és abundant en minerals, la qual cosa fa que sigui considerat posseïdor de valor terapèutic.
La concentració de sal de la mar Morta fluctua al voltant del 31,5%. Aquesta proporció és inusualment alta i això comporta que la [[densitat]] nominal sigui d'1,24 kg/l. Per consegüent, fa que qualsevol persona pugui surar al llac a causa del [[principi d'Arquimedes]]. En aquest sentit, la mar Morta és similar al [[Gran Llac Salat|gran llac salat]]
Una característica inusual de la mar Morta és la presència d'[[asfalt]]. A les profunditats del llac, hi ha filtracions que constantment emeten petites pedres i blocs d'aquesta substància de color negre.<ref>Bein, A. and O. Amit, ''THE EVOLUTION OF THE DEAD SEA FLOATING ASPHALT BLOCKS: SIMULATIONS BY PYROLYSIS,'' 2007, Journal of Petroleum Geology, Vol. 2 Issue 4, P. 439 - 447 [http://www3.interscience.wiley.com/journal/119589883/abstract?CRETRY=1&SRETRY=0 abstract]</ref> Als jaciments [[Arqueologia|arqueològics]] del [[neolític]] s'han trobat figuretes recobertes d'asfalt i [[crani]]s recoberts de [[Betum (geologia)|betum]]. Als processos de [[Mòmia|momificació]] de l'[[antic Egipte]] s'utilitzava asfalt importat de la regió de la mar Morta.<ref>Niemi, Tina M., Zvi Ben-Avraham and Joel Gat, eds., ''The Dead Sea: the lake and its setting,'' 1997, Oxford University Press, p. 251 ISBN 978-0-19-508703-1</ref><ref>J. Rullkötter and A. Nissenbaum, ''Dead sea asphalt in egyptian mummies: Molecular evidence,'' Naturwissenschaften, Volume 75, Number 12, December, 1988 http://www.springerlink.com/content/q227110151k37061/</ref>
| |||