Diferència entre revisions de la pàgina «Regne de Toledo»

correcció (cas-cat)
m (Corregit: - d'esclaus, precisaven del consentiment + d'esclaus, requerien el consentiment)
(correcció (cas-cat))
Derrotats els visigots del [[Regne de Tolosa]] a la [[batalla de Vouillé]] ([[507]]), la conseqüència inevitable va ser la pèrdua d'[[Aquitània]] i [[Novempopulània]] fins a la barrera dels [[Pirineus]]. La [[Provença]] fou ocupada pels [[ostrogots]] i només la Septimània fou conservada més enllà dels Pirineus. Els visigots es van traslladar als seus dominis a [[Hispània]]. Durant uns mesos, i potser uns anys ([[507]] a [[509]]), centenars de visigots, amb les seves famílies, els seus [[esclau]]s i els seus cercles pròxims, van travessar els passos pirinencs per establir-se principalment a l'altiplà, on des feia anys s'havien fundat el que es podrien anomenar "colònies" visigodes.
 
A la batalla de Vouillé va perdre la vida el rei visigot [[Alaric II]]. El seu fill [[Amalaric]] era encara un nen. Sembla que un grup de magnats va optar per proclamar al jove [[Amalaric]] però donada la situació de guerra la majoria dels nobles visigots, reunits a [[Narbona]], van aclamar com rei a [[Gesaleic]], fill ilegítimil·legítim d'Alaric II (si bé la monarquia visigoda era electiva i els nobles haguessin pogut elegir rei entre persones diferents dels familiars o descendents del rei difunt). Mentrestant els francs van entrar a [[Tolosa]], que va ser incendiada.
 
[[Isidor de Sevilla]], cronista d'aquest període, explica que el rei Gesaleic "retornà a Hispània". De les seves paraules i dels fets coneguts sembla deduir-se que el rei Gesaleic, sentint-se insegur a Narbona després de la caiguda de la capital Tolosa, abandonà [[Narbona]], per establir les seves línies defensives més enllà dels [[Pirineus]]. De fet, en una data indeterminada entre finals de l'any [[507]] i principis de l'any [[509]], i molt probablement al llarg del [[508]], els francs van ocupar Narbona.