Taha Hussein: diferència entre les revisions

{{Millorar|data=abril de 2016}}'''Taha Hussein''' —en [[àrab]]: '''طه حسين''', ''Ṭaha Ḥussayn—'' (Magaga, [[Al-Minyā|Minya]], [[Egipte]], 14 de novembre de [[1889]] - [[28 d'octubre]] de [[1973]]) fou un [[escriptor]] [[Egipte|egipci]].

Va ser una de les grans influències dels escriptors i intel·lectuals egipcis i una de les grans figures de la renaixença àrab i dels moviments culturals del món àrab. El seu sobrenom és «''El degà de la literatura àrab»'' o «''Qàhir adh-dhalam»'' (en català: «'El conqueridor de la foscor»'). Va néixer a Magaga, Minya. Com que eren molts germans, ell no va gaudir de l'atenció suficient que necessita un nen i això va provocar una prematura serietat i existència plena de pors i d'inseguretats. Es va aïllar en el món interior, fins al punt d'evitar menjar i beure en públic, costum que conservaria fins que es va casar. Va quedar cec als cinc anys a conseqüència d’und'un [[tracoma]] mal curat,; tot i això, va seguir amb els seus estudis i va anar a la [[Mesquita d'al-Azhar|Universitat al- Azhar]] del Caire, on va estudiar religió i literatura. Posteriorment, va anar a la [[Universitat Egípcia]] (quan a al-Azhar es van negar a entregardonar-li el diploma) i allà es va convertir en el primer estudiant a obtenir un doctorat. Més tard, va continuar els seus estudis a la [[La Sorbona|Sorbona]] a [[París]], on es va especialitzar en història antiga, grec, llatí i [[filosofia]], i allà també va aconseguir un doctorat. A [[França]] va conèixer la que seria la seva dona. Va tornar a Egipte el [[1918]] i va fer de professor d’d'[[història antiga]] i de [[literatura clàssica]] i, a més, va fer publicacions sobre la [[poesia preislàmica]], onen què expressava els seus dubtes sobre l'autenticitat d'aquesta i alguns capítols de l'Alcorà, cosa que li va comportar crítiques i rebuig, pels quals més tard perdria el seu lloc de treball. A partir d'aquest moment, es dedicà al [[periodisme]] i, amb l'arribada al poder del partit [[Wafd]], recuperà el seu càrrec universitari. Posteriorment, va ser anomenatnomenat [[rector]] de la [[Universitat del Caire]], membre de l'[[Acadèmia de la llengua àrab|Acadèmia de la Llengua Àrab]] i ministre d'educacióEducació a Egipte, des d’ond'on va aconseguir que l'educació bàsica es convertís en obligatòria i gratuïta.

La seva obra se centra a analitzar la [[literatura àrab]] i l<nowiki/>liaa [[història de l'islam|història de l'Islam]], encara que també va escriure sobre aspectes socials i polítics. Entre altres coses, també va traduir a l'àrab diverses obres de la literatura occidental europea. El [[1973]], va rebre el Premi de Drets Humans atorgat per l'[[ONU]] com a reconeixement a les persones i organitzacions que haguessin realitzat aportacions significatives a «la promoció i protecció dels drets humans i les llibertats fonamentals». A més a més, va ser guardonat per les més importants institucions àrabs i internacionals.

Va ser autor d'una enorme producció que inclou [[assaig (literatura)|assaig]], [[ficció]] i [[crítica]], amb una mordacitat magistral. Destaquen obres com ''Mustáqbil ath-thaqafa fi-Misr'' (''El futur de l'educació a Egipte''), publicada el [[1938]], i una de les seves obres més conegudes, ''Els dies'', ''Darrere el riu'' i ''L'islamIslam dins d'un mirall'', entre d'altres.

Taha Hussein va néixer a Izbet el Kilo, un poble de la Governaciógovernació de Minva, al centre de l'Egipte superior. Va anar a un Kuttabkuttab, i després d’aixòd'això va ser admès a la Universitat Al-Azhar, on va estudiar religió i literatura àrab. Des de ben petit, va ser refractari a rebre una educació tradicional. Hussein és el setè de tretze germans, nascut en una família de classe mitjana – baixa. Als tres anys es va tornar cec, per elpel resultat d'un tractament mèdic defectuós, una condició que li causà una gran angustiaangoixa durant tota la seva vida. Hussein es va casar amb Suzanne Bresseau mentre assistia a la Universitat de Montpellier a França. Ella era coneguda com “la veu dolça”. Aquest nom li ve per la seva habilitat de llegir-li mentre ell intentava millorar la seva comprensió del francès. Suzanne es va convertir en la seva dona, la seva millor amiga, la mare dels seus dos fills i va ser la seva mentora al llarg de la seva vida. La seva filla, Amina i el seu germà petit Moenis, són dues figures importants a Egipte. Amina, quique va morir a l’edatl'edat de 70 anys, està entre les primeres dones a graduar-se a la Universitat del CairoCaire. Ella i el seu germà, Moenis, van traduir ''Adib'' (''lL'Intelintel·lectual'') al francès. Això va ser molt important pelper al seu pare, quique va ser un egipci que es va traslladar a França i va aprendre l’idiomal'idioma. Encara més important, el personatge de d'Adib és un home jove que, com Taha Hussein, ha de bregar entre el xoc cultural de ser un estudiant egipci i viure a França.

Quan la Universitat laica del CairoCaire va ser fundada el 1908, ell estava entusiasmat perquè l’admetessinl'admetessin i a, tot i ser seccec i pobre, va guanyar-hi una plaça. El 1914, ell es va convertir enesdevingué el primer graduat a rebre el doctorat amb la seva tesi del poeta escèptic i filòsof Abu- Alala’ Al- Ma’ari, i després es va convertir en professor de literatura àrab allà. El 1919, va ser nomenat professor d'història a la Universitat del Caire. A més, ell va ser el Rectorrector fundador de la Universitat d’Alexandriad'Alexandria. Encara que va escriure moltes novel·les i assajos, ell és conegut per la seva autobiografia ''(Els dies)''. Però va ser el seu llibre de crítica literària ende poesia preislàmica del 1926, el que el va portar a tenir certa notorietat en el món àrab. En aquest llibre, ell expresaexpressa el dubte sobre l'autenticitat de molta poesia àrab primerenca, al·legant que va ser falsificada durant l’antiguitatl'antiguitat degutper a l’orgulll'orgull tribal i la rivalitat entre tribus. Ell insinuavaInsinuava indirectament que l'AloràAlcorà no ha de ser pres com una font objectiva de la historia,història; per tant, el llibre va despertar una intensa ira i hostilitat per part dels estudiosos de la religió de l'Al-Azhar i molts altres tradicionalistes, i va ser acusat d’haverd'haver insultat a l’islaml'Islam. Però el fiscal va declarar que el que Taha Hussein havia dit era una l'opinió d’und'un investigador acadèmic i no es va prendre cap acció legal contra ell, encara que va perdre el seu lloc de treball a la Universitat del CairoCaire el 1931. El seu llibre va ser prohibit, però va ser rerepublicat publicat l’anyl'any següent amb unes lleus modificacions sotaamb el títol de a la''La literatura preislàmica''. Taha Hussein va ser un intel·lectual de la Renaixença egípcia i defensor de la ideologia del nacionalisme egipci al llarg de lodel que ell anomena Faraonisme''faraonisme'', ell creia que la civilització egípcia era totalment oposada a la civilització àrab, i que Egipte només podràpodria progresarprogressar recuperant les seves arrels pre-islàmiquespreislàmiques. Després que Hussein obtingués el seu MA de la Universitat de MontpellierMontpetller, va continuar els seus estudis i va rebre un altre Ph. D. De la SorbonneSorbona. Després d’aconseguird'aconseguir- lo, va ser el primer egipci a rebre el MA i el doctorat (Ph. D) de França. AEn la seva tesi doctoral, escrita el 1917, Hussein va escriure sobre Ibn Khaldun, un historiador tunisià, considerat erper alguns el fundador de la sociologia. Dos anys després, el 1919, Hussein va tornar a Egipte des dde França amb la seva dona, Suzanne, i va ser anomenatnomenat professor d’històriad'història a la Universitat del CairoCaire. El 1950, Hussein va ser anomenatnomenat ministre d’educaciód'Educació, i va poder posar en pràctica el seu lema “L’educació“l'educació és com l’airel'aire que respirem i l’aigual'aigua que bevem”. Sense Taha Hussein i la seva passió per promoure l’educaciól'educació, milions d’egipcisd'egipcis mai haurien pogut estar alfabetitzats.

Taha Hussein ha tingut moltes posicions aen la vida pública. Va ser professor de Historiad'història, Grecgrec i Literaturaliteratura Romanallatina a la Universitat del CairoCaire després de la seva tornada de França. També va ser professor de literatura àrab a la Facultat d'Arts. El 1930, va ser acomiadat de la universitat després de la publicació, el 1926, del seu polèmic llibre “A la''La poesia preislàmica”preislàmica'' o “En la''La poesia de l’èpocal'època de la ignorància”ignorància'', però es va unir al personal delde l'American University indel CairoCaire i el 1942 es va convertir en assessor del Ministeri d’Educaciód'Educació i director de la Universitat d’Alexandriad'Alexandria fins que es va retirar el 16 d’octubred'octubre de 1944.

El 1950, va ser anomenatnomenat ninistreministre del Coneixement (ministre d’Educaciód'Educació en l'actualitat) des d’ond'on va fer una crida a l'educació gratuïta i el dret de tothom a rebre educació. A més, va ser un gran detractor ade l’educaciól'educació només per a rics. Per això, ell deia “L’educació"l'educació és l'aigua i l’airel'aire, el dret de tots els esserséssers humans”. Per tant, aen les seves mans, l’educaciól'educació es va convertir en gratuïta i els egipcis van començar a poder gaudir-la. A part, ell també va convertir moltes de les Escolesescoles coràniquesalcoràniques en escoles primàries i va transformar algunes escoles secundàries en escoles de postgrau de medicina i agricultura. També se li atribueix la creació d’unad'una sèrie de noves universitats.

Taha Hussein va ocupar el càrrec de cap de redacció de diversos diaris i va escriure innumerablesinnombrables articles. També va ser membre de diverses acadèmies científiques a Egipte i a tot el món.

**الأيام. traducció al castellà: ''Los Díasdías''

[http://sinera.diba.cat/search~S10*cat/?searchtype=a&searcharg=Husayn%2C+Taha&searchscope=10&sortdropdown=-&SORT=R&extended=0&SUBMIT=Cerca&searchlimits=&searchorigarg=aHimmich%2C+Salem Llibres de l'autor a les Biblioteques de Barcelona].