El Raspai: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - Raspai es troba situat + Raspai està situat |
Cap resum de modificació |
||
Línia 48:
|web =
}}
'''El Raspai''' (oficialment ''Raspay'', també conegut com '''''el Carxe'''''<ref name="onomàstica"/>) és una [[entitat de població]] catalanoparlant del [[Carxe]], pertanyent al municipi de [[Iecla]] de la [[
Des de [[2005]] s'estan impulsant, per part de l'Ajuntament de [[Iecla]], cursos per a millorar la situació de la llengua catalana al Raspai i en entitats de població adjacents de la comarca del [[Carxe]].<ref>{{ref-web|url=http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2909/yecla-quiere-aprender-valenciano/134943.html |títol=Yecla quiere aprender valenciano |consulta=25/8/2011 |obra= |editor=[[Levante-EMV]] |data=11/9/2005 |llengua=castellà }}</ref>
==Geografia==
El Raspai està situat en la
El nucli està format per dos barris separats per un torrent. El barri més oriental és anomenat ''Enfront'' i l'altre ''Darrere''.<ref name="onomàstica">{{ref-web|url=http://www.onomastica.cat/sites/onomastica.cat/files/12_limorti.PDF|títol=Toponímia de la comarca del Carxe|obra=pàgina 86|editor=LIMORTI, Esther; QUINTANA, Artur; AZORÍN, David|llengua=català}}</ref> Així mateix, inclou el nucli de població, actualment deshabitat, de [[Quitapellejos]].
Línia 60:
==Història==
El poblament permanent de la zona es remunta a [[1855]], quan Antonio Ibáñez (nascut en la ciutat d'[[Almansa]] el [[9 de març]] de [[1829]]) es va encarregar de la rectoria de la pedania i esdevingué el primer capellà d'aquestes terres.<ref>{{ref-web|url=http://www.regmurcia.com/servlet/s.Sl?sit=a,491,c,373,m,1871|títol=Historia de Raspay|editor=Región de Murcia digital|llengua=castellà}}</ref>
==Festes patronals==
Línia 78:
==Gastronomia==
El Raspai està situat en l'extrem sud del municipi ieclà, entre tres zones vitivinícoles destacades com són la
A més dels vins, la gastronomia del Raspai té influències dels seus municipis veïns, i
Entre els pans i dolços, també ofereix una gran varietat, com les ''tortes fregides'', ''librics'' o els tradicionals ''pans beneïts'' que s'elaboren per
==Referències==
|