Teatre d'operacions d'Àfrica sud-occidental: diferència entre les revisions

Nogensmenys, el govern sud-africà aviat va haver d'ocupar-se d'un problema més greu, abans de poder realitzar un atac més ben organitzat contra la colònia alemanya. Entre la població [[bòer]] de Sud-àfrica hi havia una certa simpatia cap a la causa alemanya; al capdavall, només feia dotze anys de la [[Segona Guerra dels Bòers]], durant la qual Alemanya els havia donat suport. Maritz, un dels comandants de les tropes sud-africanes, féu una proclamació d'independència de la colònia britànica amb el següent comunicat:

:«L'antiga República Sud-africana i l'Estat Lliure d'Orange, així com la Província del Cap i Natal es declaren lliures de control britànic i independents, i es convoca a tots els habitants blancs dels territoris esmentats, de qualsevol nacionalitat, a agafar les armes i aconseguir el tan anhelat ideal d'una Sud-àfrica lliure i independent.»

 

El govern sud-africà declarà la [[llei marcial]] el [[14 d'octubre]] de 1914 i les forces lleials al govern, sota el comandament de [[Louis Botha]] i [[Jan Smuts]], hagueren d'abandonar els plans per atacar les forces alemanyes a Namíbia i dirigir-se a sufocar la revolta. Les tropes rebels de Maritz foren derrotades el [[24 d'octubre]] i Maritz es refugià a territori alemany. Tot i així, la revolta no quedà plenament sufocada fins al febrer de 1915, moment en què el govern sud-africà pogué finalment reprendre l'ofensiva contra Namíbia.