Catedral de Palerm: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu plantilla ''{{cal coor}}'' o ''{{coord}}'' perquè ja hi ha la plantilla ''{{Església}}''
m Corregit: -estatues +estàtues
Línia 219:
 
[[Fitxer:Palermo BW 2012-10-09 12-09-53.JPG|thumb|250px|Magnífica vista del tripòrtic.]]
L'estatua col·locada a la cantonada amb el ''corso'' Vittorio Emanuele fou obra del senat i representa sant Sergio ([[Caro Aprile]], [[1965]]). Estàtues que donen al ''corso'' Vittorio Emanuele, encarregades per l'arquebisbe Martino de León: santa Oliva i santa Ninfa (Gaspare Guercio, [[1656]]), santa Rosalia (G. Guercio, 1655), santa Ágata (C. Aprile, 1655), santa Silvia (C. Aprile, 1656), santa Cristina (C. Aprile, 1655). L'estàtua del cantó sud-est, realitzada per encàrrec del senat, representa sant Agatone (C. Aprile, 1655). Continuem amb les estatuesestàtues que donen a la via Matteo Bonello; sant Ambrosio i sant Jeroni (Antonio Aprile), i sant Agustí, sant Gregori (G. Tagliavia). Aquestes quatre últimes foren encarregades per l'arquebisbe Lozano. Aquesta balustrada continua amb la que es trobava davant la façana occidental, adornada amb estàtues durant el segle XVIII, i amb la de la veïna ''loggia dell'Incoronazione''. Però d'aquesta lògia se'n parlarà més endavant, en parlar-ne de la façana occidental. El [[1744]], al centre de la plaça de la Catedral, fou col·locada l'estàtua de santa Rosalia sobre un alt pedestal de planta triangular, que recorda estilísticament les ''vares'' de les professions d'aquesta època.
 
La primera construcció de la façana meridional consta d'un llarg mur (sobresurt en altura) del cantó meridional de la gran nau central; en aquest, es veu una filera de finestres ogivals (moltes n'estan tapiades) amb una interessant decoració. Estan emmarcades per una doble sèrie d'arcs encaixats amb una petita cornisa a la part superior. Les bandes dels arcs estan decorades en marqueteria de pedres de diferents colors i amb motius geomètrics. Sobre aquesta fila de finestres, hi ha una llarga banda horitzontal també decorada en marqueteria de pedra amb motius vegetals. L'altre mur està col·locat entre el creuer del segle XVIII (realitzat en estil neomedieval) i l'absis medieval del sud-est (aquest també retocat), en què es veu la gran finestra circular ([[ull de bou]]). Aquest mur és fàcil de distingir, perquè al seu darrere no hi ha res, és a dir, no és la façana de cap espai interior. Es tracta del mur que tancava el doble creuer antic de l'església medieval. En aquest mur, hi ha tres finestres alineades (i rastres d'una quarta) molt altes i estretes. La part superior d'aquestes finestres és un arc ogival emmarcat per un doble arc amb cornisa al voltant. La banda interna d'aquest doble arc té una figura radial; l'externa està decorada amb entrellaçats semblants a ''dents de serra''. Entre el marc d'una finestra i de l'altra, hi ha col·locats discs decorats també amb motius trencats. Hi és evident la influència de l'arquitectura [[fatimita]] egípcia, que a través del [[Magreb]] arribà a Sicília en el segle XII.