Revisió del 23:35, 11 maig 2016 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.315 edits m Corregit: - a la [[estació + a l'[[estació ← Edició anterior		Revisió del 19:45, 19 maig 2016 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.315 edits m Corregit: - vigent, doncs no + vigent, perquè no Edició següent →
Línia 54: En 1874 va fundar ''La España Católica'', que es convertiria en ''La España'' en 1875. Els dies 8 i 9 de març de 1876, amb motiu de la contestació al discurs de la Corona, Pidal té una intervenció contra [[Antonio Cánovas del Castillo\|Cánovas]] a qui acusa de "fer estèril la restauració de la Monarquia espanyola, posant aquesta restauració al servei de la revolució". Ataca també al ministre [[Francisco Romero Robledo]], "qui no té autoritat per dirigir unes eleccions", i finalment, critica la censura contra la premsa catòlica i conclou constatant la impossibilitat de conciliar la revolució amb la restauració monàrquica. Segons [[Aureliano Linares Rivas]], Pidal "serà l'orador que va fer cèlebre el seu nom en la primera catilinaria contra [[Antonio Cánovas del Castillo\|Cánovas del Castillo]] i el seu govern". El mateix any 1876 participa en el debat constitucional. El seu plantejament inicial és que la [[Constitució Espanyola de 1845]] segueix vigent, ~~doncs~~perquè no va poder ser abolida pel [[manifest de Sandhurst]]. I que aquest text unirà als moderats i els membres de la [[Unió Liberal]] que no van participar en la revolució del 68 en la mesura que no reconeixien el dogma de la [[sobirania nacional]], com les del [[Constitució espanyola de 1812\|1812]] i el [[Constitució espanyola de 1837\|1837]]. Critica, finalment, l'existència d'una taula de drets en la [[Constitució Espanyola de 1876]]. Té a continuació una intervenció destacada al debat sobre l'article 11 del projecte constitucional, manifestant-se en contra de la llibertat de cultes i reivindicant els seus antecedents familiars i polítics. Pidal defensa la [[confessionalitat de l'Estat]] com una qüestió nacional, mentre Cánovas entén que no han de considerar-se com una mateixa cosa la filosofia i la política. El 17 de maig participa en el debat sobre la col·lació de graus, mantenint que no sigui competència exclusiva de l'Estat afavorir a les Universitats d'inspiració catòlica que es van crear en aquell moment. El 18 d'aquest mes defensa els ordes religiosos. El 17 de juliol pren part activa al debat sobre la supressió dels furs bascos. Segons Pidal i Mon és una "llei de represàlia" contra els carlistes, per la qual cosa vota en contra.

Alejandro Pidal y Mon: diferència entre les revisions