Gambulu: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: apartar al usurpador del > apartar l'usurpador del
m Corregit: - important, doncs després + important, perquè després
Línia 3:
El 710 aC en la campanya de Sargon II a [[Babilònia]], les tribus aramees de Gambulu (Gambuli), de [[Rua]] (Rashu), [[Khindaru]], Yatburu, Pushuru i altres van patir greus derrotes, destacant la batalla d'Uknu; amb aquestos territoris es va crear la província de Gambulu amb capital a Dur-Nabu, antigament Dur-Atkhara o Dur-Athara, tallant les vies entre el rei babiloni i els seus aliats d'Elam. Els assiris van creuar l'[[Eufrates]] i van ocupar el petit estat caldeu de [[Bit Dakkuri]], i Merodac-Baladan rei caldeu de Babilònia i [[Bit Yakin]], no es va arriscar a una batalla i es va retirar cap a Yatburu al [[País de la Mar]] mentre demanava desesperadament ajuda a Elam.
 
El 692 aC els babilonis dirigits per [[Mushezib-Marduk]] (Mušezib-Marduk), van preparar una coalició amb les tribus dels Zagros ([[Parsua]], [[Ellipi]], [[Puqudu]], Gambulu), alguns estats caldeus entre els quals s'assenyala al príncep Samunu o Nabu Shuma Ishkun de Bit Yakuni ([[Bit Yakin]]), fill de [[Merodac-baladan]]) i amb els elamites, al nou rei dels quals, Umman-minanu o Humbanumena III (Ḫumban-nimena II), van oferir els tresors de l'antic temple d'[[E-sagila]] com a estímul perquè es posés al seu costat. Molts pobles de les províncies assíries de nova creació es van posar també contra els assiris. El cap militar de la coalició fou l'elamita Humban-untash (Ḫumban-untaš). Les forces de la coalició van anar a Babilònia, situació descrita pels cronistes assiris: "eren como un gran eixam de llagostes; la pols produïda pels seus peus era com una turmenta en la qual l'amplada del cel es cobreix d'un gran nuvol". Les forces col·ligades i les assíries es van trobar a Khalule a la regió de [[Samarra]]. La crònica assíria (annals) descriu la batalla com una victòria: "Amb crits de sang i foc es llançaren un sobre l'altra i els enemics del gran rei va patir una tremenda carnisseria". Aquesta victòria no degué ser tan important, doncsperquè després de la batalla Sennàquerib es va retirar a Assíria sense perseguir a les forces que suposadament havia derrotat ni va apartar l'usurpador del tron; si realment va obtenir la victòria seria a costa d'unes pèrdues que no podien ser compensades aquell mateix any.
 
El 674 aC Elam, sota el nou rei Urtak o Urtaku (675-664 aC) va fer un atac a territori de Babilònia, amb matances i saquejos, arribant fins a la ciutat de Sippar. La "Crònica Babilònia" esmenta aquest atac, que no va tenir conseqüències i no hauria produït cap reacció assíria contra Elam. Però la tribu dels gambuli havia donat suport a la incursió i Assíria va decidir que convenia el seu càstig; el seu príncep Bel-iqisha, no es va atrevir a una batalla i es va rendir entregant als assiris el control de la fortalesa de Shapi-Bel, una mena de posició avançada contra els atacs elamites.