Juno: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - sagrat), doncs la + sagrat), perquè la |
m Corregit: - Regina, doncs en + Regina, perquè en |
||
Línia 31:
Juno, anomenada ''Sospita'' (la sàvia) és, a més, una deessa que defensa i protegeix els romans des de l'antiguitat. El mateix dia se celebrava al lloc de la cova d'Helernus, al turó de [[esquilina|Esquilí]], el qual Dumézil creu que era un antic déu de la vegetació relacionat amb el culte de Carna/Crane, una [[nimfa]] que podria ser una imatge de Juno Sospita.<ref>G. Dumezil:''"Fêtes romaines d' eté et d' automne. Suivi par dix questions romaines"'', París 1975,"Question dix. Theologica minora"</ref> A les [[Lupercàlia]],la unió d'ambdós ritus era suggerit a les parelles,<ref>Ovidi, ''Fasti'' II 425-452; que Varró concreta encara més situant la cova al ''Cispius'' de l'[[esquilína|Esquilí]].</ref> les quals podien anar-hi periòdicament a repetir el ritu de purificació i per sol·licitar fertilitat. Potser fos també un lloc per a beneir la renovació política, com es podria deduir per la competitivitat entre dos grups de devots Luperci: els ''Fabii'' i els ''Quinctii'', associats amb la rivalitat entre els fundadors [[Ròmul]] i Rem. Un exemple d'aquesta importància política es pot veure en el fet que [[Juli Cèsar]] escollís l'indret i la data per a promulgar la seva coronació amb la col·laboració de [[Marc Antoni]] i per ser el lloc on va sorgir un nou grup polític, els ''Luperci Iulii''.<ref> G. Dumezil ha plantejat aquesta hipòtesi en repetides ocasions, la primera va ser en:''"Le problème des Centaures"'', París 1929 p.122- 221. Les fonts més antigues que narren l'episodi són: [[Plutarc]], ''Caesar'', LXI 2-3; [[Nicolau Damascè]], ''Caesar'' XXI; [[Cassi Dió]] XLIV 6, XLV 30; Y.-M. Duval va trobar una correspondència amb el ritual anual de confirmació del rei en el ''Liber Cerimoniarum'' de l'emperador bizantí [[Constantí VII]]. Allà es narra com els membres locals del partit dels Luperci commemoraven els fets representant aquesta escena al ''circus'' de Constantinopolis, fet que demostraria la teoria de Dumezil. "Des Luperci de Constanople aux Luperci de Rome", publicat a la revista "Revue des Etudes Latins" 55 1977 p.222-295</ref> Aquest element seria potser el motiu de l'elogi d'August al començament del llibre II dels ''Fasti'' d'Ovidi, on diu que: com a hereu de Cèsar havia aconseguit portar a terme el plans del seu pare adoptiu. El fet és una mostra de la funció sobirana de Juno.
Com Wissowa{{sfn|Wissowa|1912|p=185}} molts autors han remarcat la semblança entre la Juno de les Lupercalia i la Juno de Lanuvium Seispes Mater Regina,
[[Fitxer:Iuno Petit Palais ADUT00168.jpg|thumb|150px|Juno, estàtua de plata, segle I o II]]
El 375 aC es va construir un temple a ''Juno Lucina''<ref>Plini, ''Naturalis Historia'' XVI 235</ref> en l'antiga cova sagrada del lucus.<ref>Varró,''Lingua Latina'' V 49, 74; Dionís d'Halicarnàs IV 15</ref> Probablement al costat de l'actual església de santa Prassede, on s'han trobat unes inscripcions.<ref>Catàleg CIL: ''[[Corpus Inscriptionum Latinarum]]'', VI 356-361; 3694-5; 30199.</ref> La cova devia estar a la part sud del temple. Se sap que el rei [[Servi Tul·li]] havia manat que les ofrenes donant gràcies pels nounats fossin guardades a la cambra del tresor del temple de Juno, cosa que fa pensar que hi va haver un santuari construït amb anterioritat. L'any 190 aC el temple va ser tocat per un llampec, que va malmetre la teulada i les portes.<ref> Livi XXXXVII 3, 2</ref>
|