Moviment estudiantil mexicà de 1968: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
correcció (cas-cat) i retoc |
m Corregit: - desmentit), doncs malgrat + desmentit), perquè malgrat |
||
Línia 161:
Respongué a la convocatòria un nombre considerable de persones. La majoria, probablement, estudiants. Eren uns 3.000, xifra que, donades les circumstàncies, era realment sorprenent. La tribuna, i els altaveus van ser col·locats a la tercera planta de l'Edifici Chihuahua, la gran balconada del qual dóna sobre la gran plaça. El mitin tenia com objecte inciar una marxa vers les instal·lacions del campus de Santo Tomàs del IPN, al barri de Tacuba, no gaire lluny d'allí. La presència amenaçadora de gran nombre d'efectitus de les diverses policies i de l'exèrcit als voltants. però, van fer que els organitzadors desistissin del projecte inicial i deixar-ho tot en una concentració més de protesta. Així ho van annunciar als assistents. El mitin pròpiament dit, convocat a les cinc de la tarda, va començar com a tal a un quart de sis.
Van parlar alguns del líders del CNH, no pas els més importants. L'únic realment destacat fou el Sócrates Amado Campos Lemus, que poc després va ser gairebé de manera unánim, considerat com un agent provocador. Quan mancaven nou minuts per 1/4 de 7, dos llums de baengala van solcar el cel, llençats des del darrere de l'església. En aquell moment l'exèrcit carregà. Infanteria a peu i cavalleria militaritzada a bord de carros blindats i artillats. Immediatament començaren els trets. Perelló va sostenir en una entrevista a la televisió holandesa pocs dies després, que l'exèrcit havia començat disparant salves, i que únicament quan va ser blanc de les bales que arribaven dels terrats dels edificis que envolten la plaça i de l'església. Aquest fet ha estat posat en dubte pel mateix Perelló (no pas desmentit),
De sobte tota la plaça es convertí en un infern. Els assistents corrien enfollits tractant de posar-se a segur. Els espatecs venien de totes bandes, amb un terrabastall eixordador. Els soldats a peu es protegiren rere els petits murs, que els serviren de trinxera, dels trets que els eren dirigits. Simultàniament féu la seva aparició un element insòlit i durant molt de temps no identificat: el [[''Batalló Olímpia''.]]
| |||