Lod: diferència entre les revisions

|districte= [[Districte Central (Israel)|Central]]

|coordenades= {{coord|31.95|N|34.9|E|type:city(66600)|display=inline,title}}

'''Lod''' (àrab '''Ludd''') és una ciutat d'[[Israel]] a la costa, 16  km al sud de [[Tel Aviv]] amb uns 65.000 habitants, dels quals uns 8000 són àrabs.

Les comunitats cristianes van créixer i al {{segle |IV}} tenia un bisbe i el [[415]] es va celebrar a la ciutat un sínode de bisbes palestins en el quequal l'heresiarca Pelagius es va penedir per obtenir l'aixecament del càrrec d'heretgia. Justinià hi va construir una església.

La llegenda hi fa néixer a [[sant Jordi]], mort com a màrtir el [[303]] a [[Nicomèdia]] per ordre de l'emperador [[Dioclecià]]. Les seves despulles o almenys el cap foren portats a Diòspolis i enterrats allí, i en temps de [[Justinià I]] es va construir sobre la seva tomba una església,Damunt la tomba, pocs anys després, Justinià hi féu edificar una església en honor seu,<ref>{{Ref-llibre |cognom=Pringle |nom=Denys |títol=The Churches of the Crusader Kingdom of Jerusalem |volum=vol.2: L-Z (excluding Tyre) |capítol=Lydda |url= http://books.google.cat/books?id=2Y0tA0xLzwEC&pg=PA9&dq=Diospolis+Saint+George+justinian&hl=ca&sa=X&ei=uOhzUaaIO_Dy7Ab51YCgCw&ved=0CC8Q6AEwADgK#v=onepage&q=Diospolis%20Saint%20George%20justinian&f=false |llengua=anglès | editorial=Cambridge University Press |data=1998 |pàgines=9 |isbn=0521390370}}</ref> i prop un monestir (aquest li fou dedicat però l'església no).

A l'inici del {{segle |V}} s'hi va celebrar un sínode i diversos bisbes de Lodd van participar en concilis i consten les seves signatures a les actes: [[Aeci]] al [[Primer Concili de Nicea]] (325), Dionisi al de [[Primer Concili de Constantinoble|Constantinoble]] (381), [[Fotí]] al de [[Concili de Calcedònia|Calcedònia]] ([[451]]).<ref>{{Ref-llibre |cognom=Houtsma |nom=Martin Theodor |títol=The Encyclopædia of Islam: A Dictionary of the Geography, Ethnography and Biography of the Muhammadan Peoples |volum=vol. V |url= |llengua=anglès | editorial=E. J. Brill |data=1936 |pàgines=799 |isbn=}}</ref>

Segons [[al-Baladhuri]], Lodd fou conquerida per [[Amr ibn al-As]] després de la conquesta de [[Nablús]] i de [[Samària]]. [[Al-Tabari]] diu que va capitular el [[636]] (capitulació de tipus ''sulh'' que concedia l'''aman'' o perdó als habitants els quals conservaven la vida i els béns i la llibertat religiosa contra pagament de la ''[[djizya]]''). Aviat va entrar en decadència davant el creixement de [[Ramla]] com a centre administratiu, econòmic i cultural del [[djun]] de Filastin (l'antiga [[Palestina Prima]]). Ramla havia estat fundada per [[Sulayman ibn Abd al-Malik]] com a nova capital provincial després de descartar a [[Cesarea de Palestina]] que havia estat la capital bizantina i d'un temps en què ho fou Lodd, que fou abandonada per tenir massa població cristiana. Quan Sulayman, germà d'[[al-Walid I]], fou nomenat governador de Palestina, va establir residència a Lodd però immediatament va començar a construir Ramla. Les cases de Lodd foren en part destruïdes per forçar als seus habitants a marxar a Ramla.

Al {{segle |X}} va començar la islamització de la ciutat. L'església bizantina situada a la tomba de Sant Jordi fou demolida el [[1008]] per [[Al-Hàkim (fatimita)|al-Hakim]] però reconstruïda per [[Sant Esteve d'Hongria]] (997-1038), passant a ser important a les tradicions escatològiques dels musulmans amb una barreja de tradicions cristianes, musulmanes i jueves. Pels musulmans era el lloc on havia de ser mort l'anticrist i pels jueus el fals messies (àrab ''djadjdjal''). La tradició cristiana de Sant Jordi i el Drac es va originar al {{segle |VI}} derivada del mite de [[Perseu (heroi mític)|Perseu]] i [[Andròmeda (mitologia)|Andromeda]]. L'església en la qual els musulmans assistien a cerimònies, fou demolida el [[1099]] poc abans de la seva conquesta pels croats.

A l'edat mitjana va patir un terratrèmol el [[1033]]. Durant les croades, la ciutat es va dir Georgiòpolis i va estar agrupada a Ramla o [[Ramlah]] (uns 3 &nbsp;km al sud), nom amb què l'identificaren els croats que la van dominar des del [[1099]], tot i que el nom llatinitzat de ''Lydda'' no es va perdre. El [[1150]] els croats van reedificar l'església com catedral. [[Benjamí de Tudela]] parla de la seva visita a la ciutat. Després de la [[batalla d'Hattin]] va passar a Saladí (1187). Demolida per aquest des del [[24 de setembre]] de [[1191]] incloent la catedral. El [[1192]] Saladí va retornar Lodd en compensació pels danys que havia patit [[Ascaló]] a les seves mans.

Va ser restaurada per [[Ricard Cor de Lleó]], i aviat Sant Jordi fou adoptat per Ricard com a patró d'[[Anglaterra]] i en general fou considerat el patró dels cristians orientals. De fet fins a [[Eduard III d'Anglaterra]], Sant Jordi no fou patró efectiu del país. El [[1204]]/[[1205]] els croats per mitjà de negociacions van obtenir [[Jaffa]] i una mena de lloguer sobre Lodd, Ramlah i rodalia. El [[1221]] fou saquejada pels mongols. Els mamelucs la van fer servir de pedrera per la construcció de la mesquita d'Al-Shodr (Jordi), el mateix Sant Jordi dels cristians. Va esdevenir un llogaret de poca importància. El tractat de pau de [[1229]] amb els [[aiubites]] reconeixia als croats la possessió plena de Lodd. El nom de Georgiòpolis es va mantenir entre els cristians fins al segle XVI.

Lodd fou ocupada pel sultà [[Bàybars I]] el [[1267]]/[[1268]]. L'església fou desmantellada i les seves pedres es van usar per construir un pont al nord de la ciutat (abril del [[1273]]). En la divisió administrativa mameluca Lodd va passar a ser un subdistricte (''amal'') que potser formava una província amb Ramla (''wilayat al-Ludd wa-l-Ramla'' esmentada el [[1281]]). Lodd fou llavors una estació destacada de la ruta [[el Caire]]-[[Damasc]]. Progressivament els beduïns van exercir el control de la zona (exclosa la ciutat mateix), especialment els sawalma, els kushuk i els sawtariyya, que havien substituït als [[Banu Djarrah]] que havien predominat sota els fatimites.

Sota domini otomà després del [[1517]], Ramla va eclipsar totalment a Lodd, que va quedar com a un llogaret governat per un cadi dependent del cadi de Ramla. El [[1546]] va patir un terratrèmol. El [[1552]] es va constituir en ''wakf'' en favor del cèlebre ''imaret'' de Jerusalem fundat per [[Khurrem Sultan]]. El [[1622]] els sawalma de la zona participaven en una coalició en favor d'Ahmed ibn Turabay l'emir de [[Lajjun]] contra [[Fakhr al-Din II]].

Tot i la fertilitat de l'entorn Lodd no va reviure fins després de la meitat del {{segle |XIX}}. El [[1851]] tenia 1345 habitants (4.400 amb els pobles propers). Els otomans van incrementar la seguretat dels camins i això va afavorir la ciutat. També les excavacions iniciades el [[1838]] per Edward Robinson i continuades el [[1852]] per una fundació i el [[1871]] i 1873-[[1874]] per Clermont-Ganneau van aportar molts detalls sobre la vila i sobre l'antiga basílica bizantina i la catedral dels croats. El [[1870]], la comunitat grega ortodoxa va comprar les restes de l'església i en va construir una nova anomenada església de Sant Jordi, on es van celebrar actes en commemoració del naixement del sant ([[24 d'abril]]) i trasllat de les severs restes a Lodd ([[16 de novembre]]).

En els següents anys la fesomia de Lodd va canviar totalment. Les tropes d'Allenby van entrar a Ramla el [[15 de novembre]] de [[1917]], van dispersar a una columna otomana, i van ocupar Lodd el dia [[17 de novembre]] de [[1917]]. El [[1918]] va quedar sota administració britànica i es va establir el mandat de la societat de nacions, i en aquesta època es va convertir enesdevenir quarter de l'exèrcit britànic. Sota els britànics fou anomenada oficialment Lydda i fou centre d'un districte del mateix nom, i va continuar el seu desenvolupament especialment enel [[1920]]{{sfn|Shahin|2005|p=260}} quan els anglesos van canviar a via ample (143,5 &nbsp;cm) l'antiga via estreta (105 &nbsp;cm) i va quedar enllaçada a través de [[Rafah]] i [[al-Kantara]],{{sfn|Cotterell|1984|p=23}} en 1918, arribant al Caire enel [[1941]].{{sfn|Hughes|1981|p=47}} El [[1934]] es va construir un aeròdrom que el 1937 va passar a ser aeroport amb qualificació d'internacional el [[1949]], i és avui dia l'aeroport Ben Gurion (nom que va rebre el [[1975]] em honor del primer president israelià). La població el [[1922]] era de 8.103 persones (superant a Ramla) i el [[1947]] eren 19.000 dels quals 2000 eren grecs i la resta musulmans. L'[[11 de juliol]] de [[1927]] un terratrèmol va causar 40 morts i 500 cases malmeses.

* {{ref-llibre|cognom=Cotterell |nom=Paul |isbn=0-905878-04-3 |any=1984 |títol=The Railways of Palestine and Israel |place=Abingdon | editorial=Tourret Publishing |llengua=anglès |isbn=0905878043 |ref=harv}}

* {{ref-llibre|cognom=Hughes |nom=Hugh |llengua=anglès |isbn=0-9503469-7-7 |any=1981 |títol=Middle East Railways |place=Harrow | editorial=Continental Railway Circle |ref=harv}}

* {{Ref-llibre |cognom=Shahin |nom=Mariam |títol=Palestine: A Traveller's Guide |url= |llengua=anglès | editorial=Arris Books |data=2005 |isbn=1844370437 |ref=harv}}