Lod: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
correcció |
m Canvis menors, neteja, replaced: segle XIX → {{segle|XIX}}, segle X → {{segle|X}} , segle VI → {{segle|VI}} , segle V → {{segle|V}} , segle IV → {{segle|IV}}, es va convertir en → va esdevenir AWB |
||
Línia 7:
|català=Lod
|altres_transliteracions=-
|districte= [[Districte Central (Israel)|Central]]
|subdistricte=Ramla
|tipus=Ciutat
|població=66.600
|anypob=2004
|coordenades= {{coord|31.95|N|34.9|E|type:city(66600)|display=inline,title}}
|llocweb=
}}
'''Lod''' (àrab '''Ludd''') és una ciutat d'[[Israel]] a la costa, 16
== Història ==
Línia 28:
El [[200]] l'emperador Septimi Sever va establir una colònia romana anomenada '''Diòspolis''' (''Colonia Lucia Septimia Severa Diospolis'') amb els territoris de Lydda i Thamna, però els locals van continuar anomenant-la Lydda o Lodd. La ciutat va participar en la rebel·lió contra l'emperador Gal el [[251]] i fou castigada al no reeixir la revolta. La ciutat i el seu territori es van empobrir i els samaritans van passar a ser majoritaris.
Les comunitats cristianes van créixer i al {{segle
La llegenda hi fa néixer a [[sant Jordi]], mort com a màrtir el [[303]] a [[Nicomèdia]] per ordre de l'emperador [[Dioclecià]]. Les seves despulles o almenys el cap foren portats a Diòspolis i enterrats allí, i en temps de [[Justinià I]] es va construir sobre la seva tomba una església,Damunt la tomba, pocs anys després, Justinià hi féu edificar una església en honor seu,<ref>{{Ref-llibre |cognom=Pringle |nom=Denys |títol=The Churches of the Crusader Kingdom of Jerusalem |volum=vol.2: L-Z (excluding Tyre) |capítol=Lydda |url= http://books.google.cat/books?id=2Y0tA0xLzwEC&pg=PA9&dq=Diospolis+Saint+George+justinian&hl=ca&sa=X&ei=uOhzUaaIO_Dy7Ab51YCgCw&ved=0CC8Q6AEwADgK#v=onepage&q=Diospolis%20Saint%20George%20justinian&f=false |llengua=anglès | editorial=Cambridge University Press |data=1998 |pàgines=9 |isbn=0521390370}}</ref> i prop un monestir (aquest li fou dedicat però l'església no).
A l'inici del {{segle
Segons [[al-Baladhuri]], Lodd fou conquerida per [[Amr ibn al-As]] després de la conquesta de [[Nablús]] i de [[Samària]]. [[Al-Tabari]] diu que va capitular el [[636]] (capitulació de tipus ''sulh'' que concedia l'''aman'' o perdó als habitants els quals conservaven la vida i els béns i la llibertat religiosa contra pagament de la ''[[djizya]]''). Aviat va entrar en decadència davant el creixement de [[Ramla]] com a centre administratiu, econòmic i cultural del [[djun]] de Filastin (l'antiga [[Palestina Prima]]). Ramla havia estat fundada per [[Sulayman ibn Abd al-Malik]] com a nova capital provincial després de descartar a [[Cesarea de Palestina]] que havia estat la capital bizantina i d'un temps en què ho fou Lodd, que fou abandonada per tenir massa població cristiana. Quan Sulayman, germà d'[[al-Walid I]], fou nomenat governador de Palestina, va establir residència a Lodd però immediatament va començar a construir Ramla. Les cases de Lodd foren en part destruïdes per forçar als seus habitants a marxar a Ramla.
Al {{segle
A l'edat mitjana va patir un terratrèmol el [[1033]]. Durant les croades, la ciutat es va dir Georgiòpolis i va estar agrupada a Ramla o [[Ramlah]] (uns 3
Va ser restaurada per [[Ricard Cor de Lleó]], i aviat Sant Jordi fou adoptat per Ricard com a patró d'[[Anglaterra]] i en general fou considerat el patró dels cristians orientals. De fet fins a [[Eduard III d'Anglaterra]], Sant Jordi no fou patró efectiu del país. El [[1204]]/[[1205]] els croats per mitjà de negociacions van obtenir [[Jaffa]] i una mena de lloguer sobre Lodd, Ramlah i rodalia. El [[1221]] fou saquejada pels mongols. Els mamelucs la van fer servir de pedrera per la construcció de la mesquita d'Al-Shodr (Jordi), el mateix Sant Jordi dels cristians. Va esdevenir un llogaret de poca importància. El tractat de pau de [[1229]] amb els [[aiubites]] reconeixia als croats la possessió plena de Lodd. El nom de Georgiòpolis es va mantenir entre els cristians fins al segle XVI.
Lodd fou ocupada pel sultà [[Bàybars I]] el [[1267]]/[[1268]]. L'església fou desmantellada i les seves pedres es van usar per construir un pont al nord de la ciutat (abril del [[1273]]). En la divisió administrativa mameluca Lodd va passar a ser un subdistricte (''amal'') que potser formava una província amb Ramla (''wilayat al-Ludd wa-l-Ramla'' esmentada el [[1281]]). Lodd fou llavors una estació destacada de la ruta [[el Caire]]-[[Damasc]]. Progressivament els beduïns van exercir el control de la zona (exclosa la ciutat mateix), especialment els sawalma, els kushuk i els sawtariyya, que havien substituït als [[Banu Djarrah]] que havien predominat sota els fatimites.
Sota domini otomà després del [[1517]], Ramla va eclipsar totalment a Lodd, que va quedar com a un llogaret governat per un cadi dependent del cadi de Ramla. El [[1546]] va patir un terratrèmol. El [[1552]] es va constituir en ''wakf'' en favor del cèlebre ''imaret'' de Jerusalem fundat per [[Khurrem Sultan]]. El [[1622]] els sawalma de la zona participaven en una coalició en favor d'Ahmed ibn Turabay l'emir de [[Lajjun]] contra [[Fakhr al-Din II]].
Tot i la fertilitat de l'entorn Lodd no va reviure fins després de la meitat del {{segle
El gran desenvolupament es va iniciar el [[1890]] amb la línia de [[ferrocarril Jaffa-Jerusalem]] per part de la concessió de Josep Navon Efendi, línia que fou inaugurada el [[26 de setembre]] de [[1892]].{{sfn|Shahin|2005|p=260}} i en passar la concessió en 1914 a mans otomanes fou desmantellada, en [[ample ferroviari mètric]] per adaptar-la als estàndards de l'[[imperi otomà]]{{sfn|Shahin|2005|p=260}} i la ciutat enllaçada a [[Beersheba]].
En els següents anys la fesomia de Lodd va canviar totalment. Les tropes d'Allenby van entrar a Ramla el [[15 de novembre]] de [[1917]], van dispersar a una columna otomana, i van ocupar Lodd el dia [[17 de novembre]] de [[1917]]. El [[1918]] va quedar sota administració britànica i es va establir el mandat de la societat de nacions, i en aquesta època
L'[[11 de juliol]] de [[1948]] en la guerra entre Israel i els àrabs, Lydda fou ocupada pels israelians i de la seva població àrab només van restar 1.056 persones. Es van fer barris nous i el [[1958]] ja havia tornar a arribar a 19.000 habitants ara quasi tots jueus. El [[1980]] va arribar a 40.000 habitants. El [[1972]] l'[[exèrcit roig japonès]] va fer una [[Matança de Lod|matança a l'aeroport de Lod]] de 28 passatgers, en nom del [[Front Popular d'Alliberament de Palestina]] dirigit per [[Georges Habash]], que d'infant fou un refugiat de Lod.
Línia 58:
== Bibliografia ==
* {{ref-llibre|cognom=Cotterell |nom=Paul |isbn=0-905878-04-3 |any=1984 |títol=The Railways of Palestine and Israel |place=Abingdon | editorial=Tourret Publishing |llengua=anglès |isbn=0905878043 |ref=harv}}
* {{ref-llibre|cognom=Hughes |nom=Hugh |llengua=anglès |isbn=0-9503469-7-7 |any=1981 |títol=Middle East Railways |place=Harrow | editorial=Continental Railway Circle |ref=harv}}
* {{Ref-llibre |cognom=Shahin |nom=Mariam |títol=Palestine: A Traveller's Guide |url= |llengua=anglès | editorial=Arris Books |data=2005 |isbn=1844370437 |ref=harv}}
{{commonscat}}
|