Casa de l'Ardiaca: diferència entre les revisions

La '''Casacasa de l'Ardiaca''' es troba al mig del [[Barribarri Gòtic]] de [[Barcelona]], a tocar de la [[Catedral de Barcelona|catedral de Santa Eulàlia]].

L'estructura, globalment, és de caràcter [[arquitectura gòtica|gòtic]] flamíger, encara que els detalls esculturals continguin motius del [[renaixementRenaixement]] italià.

S'hi entra pel carrer de Santa Llúcia, núm. 1. Al llarg dels anys, ha sofert diverses remodelacions i ara es troba integrada amb la [[Casacasa del Degà]], un palau renaixentista que toca al [[avinguda de la Catedral (Barcelona)|pla de la Catedral]].

El pati no es va poder construir al centre de l'edifici, seguint els cànons de l'època, perquè no hi havia prou d'espai en estar tocant la [[Muralla romana de Barcelona|muralla romana]], i es va situar a l'entrada. D'aquesta reforma destaca la porta de la planta noble.

L'any [[1870]] va ser comprada en subhasta per Jordi Altimira. Aquest, juntament amb Josep Garriga, va ser l'artífex de la gran remodelació de l'edifici en unir-lo a la veïna Casacasa del Degà. Això va suposar l'alteració i el trasllat de nombrosos elements originalsoriginaris. El pati es va convertir en [[claustre]] en aquestes reformes.

Finalment, el [[1920]] passa a ser propietat de l'[[Ajuntament de Barcelona]], i des de [[1921]] és la seu de l'[[Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona]]. L'adequació de l'edifici per a aquesta funció fou dirigida per [[Josep Goday i Casals|Josep Goday]] a partir del plantejament de [[Agustí Duran i Sanpere|Duran i Sanpere]], i [[Santiago Marco]] esse'n va encarregar de la decoració.

Al pati, hi ha una gran [[arecàcia|palmera]] i la font que el dia de [[Corpus Christi]] es guarneix amb [[l'ou com balla]]. El ceramista Josep Roig va pintar i coure les rajoles típicament noucentistes que decoren la part baixa del pati i l'arrambador de l'escala des de la dècada de 1920.

Al llarg de la història, s'han realitzat diverses intervencions arqueològiques a la finca:

* '''1921''': L’anyl'any 1921, l’Ajuntamentl'Ajuntament de Barcelona va adquirir la Casacasa de l’Ardiacal'Ardiaca i la va destinar a l’Arxiul'Arxiu Històric de la Ciutat, que anteriorment des del 1902, havia estat ocupada pel colCol·legi d’advocatsd'advocats. Durant l’estudil'estudi arquitectònic pelper al seu condicionament, l’arquitectel'arquitecte municipal Josep Goday va demanar el reconeixement de les fonamentacions de la torre romana de planta semicircular de la Plaçaplaça Nova. Es va poder documentar que aquella torre tenia més de dos metres colgats sota el paviment modern de la plaça i que una grossa motllura resseguia el sòcol. A més, es descobrí sota el paviment una pedra treballada, que corresponia a un fragment d’unad'una inscripció sepulcral, que podia datar-se aldel segle II dC. L’arxiuL'arxiu s’encarregàs'encarregà de la recollida i de l’estudil'estudi de la seva posició i continuà intervenint en les altres obres de consolidació que anaren prosseguint. Davant de la reutilització de les pedres d’und'un sepulcre del segle II dC. a la torre romana de la Plaçaplaça Nova, a més, es va poder documentar que la part de la muralla inclosa a la base de la Casacasa de l’Ardiacal'Ardiaca tenia doble parament, formats l'un i l'altre per grans pedres ben escairades, un dels quals restava englobat en el massís del mur. També, es documentà un pou prop de la muralla que estava amortitzatple ambde gran quantitat de ceràmica i llànties. Les obres de la Casacasa de l’Ardiacal'Ardiaca vavan comportar la prèvia restauració de la torre de la muralla que corresponia a la Plaçaplaça de la Catedral, on al seu interior es descobrí l’existèncial'existència de finestres d’arcd'arc semicircular en dos pisos per damunt de la cornisa exterior que limitava la part originàriament massissa. Així mateix, es va establir que més amunt de la cornisa, els murs de la torre eren formats amb carreus menuts.<ref>{{Carta Arqueològica de Barcelona|787}}</ref>

* '''1930''': Durantdurant l’agostl'agost de 1930 l’Arxiul'Arxiu Històric de la Ciutat, sota la direcció tècnica d’Agustíd'Agustí Duran i Sanpere, va realitzar un seguit de sondatges a la part baixa de la Casacasa de l’Ardiacal'Ardiaca. Amb aquesta intervenció, es va poder comprovar que la Casacasa de l’Ardiacal'Ardiaca havia estat edificada damunt la muralla romana, gairebé sense danyar-la. També es va documentar que durant les obres realitzades a l’edificil'edifici als voltants de 1871, fou ampliada la planta baixa de la casa respectant la muralla; aquesta va quedar al descobert per la seva part interna fins a la meitat del seu gruix, mentre que a la planta de peu pla només van quedar els blocs exteriors descoberts en llurla seva cara interior. La intervenció arqueològica va corroborar les mides a l'entorn dels 4 m. de gruix, on el massís central de pedres i morter estava dividit en dues seccions verticals, interceptades per un mur de grans pedres regulars, iguals a les del parament extern, amb la cara aplomada cap a l’exteriorl'exterior. Aquesta disposició de la muralla semblava indicar que, el gruix de la muralla no devia tenir més enllà de 2 m. i que més tard fou reforçada per la part exterior amb un nou mur de façana, reomplint l’espail'espai entre el mur vell i el nou amb la barreja de pedres i morter. La torre romana de la Plaçaplaça Nova, que formava part de la Casacasa de l’Ardiacal'Ardiaca, era assentada damunt terres d’escassad'escassa consistència, a causa, segons sembla, d’antiguesd'antigues i persistents filtracions de conduccions subterrànies d’aiguad'aigua. Això va obligar a realitzar obres per tal de millorar-ne la fonamentació, per haver estat observada, a la part alta de la torre, la presència d’esquerdesd'esquerdes amb tendència a obrir-se. Durant aquestes obres constructives, es vavan comprovar les següents hipòtesis. Ensegüents: en primer lloc, la torre tenia la base enterrada en el subsòl de la plaça a una profunditat d’1d'1,80 m. per sota de l’empedratl'empedrat, i aquesta base tenia una gran motllura aen tot el voltant. En segon lloc, sembla que la torre, originàriament, era de planta semicircular, mantinguda a la part que dóna al carrer del Bisbe i tallada en línia recta a la part contrària. Als fonaments de la torre, es va extreure un fragment d’inscripciód'inscripció, la qual, per la situació que tenia, devia haver estat una de les primeres pedres llençades al pou obert per al fonament de la torre. La inscripció era de caràcter sepulcral i, pel caràcter de les lletres, podia classificar-se entre les del segle II dC.<ref>{{Carta Arqueològica de Barcelona|796}}</ref>

* '''1957''': Durantdurant l’anyl'any 1957, es va procedir a finalitzar l’enderrocl'enderroc de les darreres cases del carrer Corribia, posant al descobert un dels trams exteriors de la muralla romana. Aquesta va ser objecte d’unad'una important actuació de restauració que va dirigir l’arquitectel'arquitecte A. Florensa. L’actuacióL'actuació es va centrar tant en els paraments de la muralla com sobre els panys de les antigues mitgeres, que es va convertir en façana amb balcons, finestres i una galeria d'arcs de mig punt. La part interior de la muralla, que va ser molt mutilada, es trobava dins de la casa del Degà, que juntament amb la casa de l’Ardiacal'Ardiaca formen un únic cos, actualment seu de l’Arxiul'Arxiu Històric de la Ciutat. Aquests edificis es van adossar a la cara interna de la muralla i es van superposar al nivell del pas de ronda. D’aquestaD'aquesta manera, va quedar afectat el gruix del pany, moltes vegades fins a nivell de soterrani, conservant-se de manera íntegra, el parament extern de carreus baiximperial.<ref>{{Carta Arqueològica de Barcelona|1884}}</ref>

[[fitxer:80 Arrencada de l'aqüeducte, pl. Nova.jpg|thumb|Arrencada de l'[[aqüeducte de Barcelona|aqüeducte]] i fornícula de Santsant Roc, a la façana de la plaça Nova]]

* '''1958''': Lala intervenció afectà la torre semicircular que es localitza a l’esquerral'esquerra de la porta de la Plaçaplaça Nova i que formava part de la casa de l’Ardiacal'Ardiaca, i consistí en el buidatge de la part superior de la secció massissa de la torre. Es va arribar fins a un nivell de 3,60 m. per sota de la clau de l’arcl'arc de l’aqüeductel'aqüeducte, posat parcialment al descobert en campanyes anteriors (1954), però interpretat com a tal en aquesta campanya. A l’exteriorl'exterior, es van documentar part dels dos aqüeductes que portaven aigua a la ciutat. El primer, amb una amplada d’1’65d'1,65 m. i bastit amb aparell petit que es situava sota la fornícula amb la imatge de Santsant Roc,; i el segon, a 45 cm. del primer, que presentava una amplada d'1,80 m. amb la mateixa factura. Aquest segon pilar, ubicat a l’anglel'angle esquerra de la torre, va ser objecte d’unad'una restauració dirigida per [[Adolf Florensa]] (1958). D’aquestD'aquest segon aqüeducte, amb unes mesures de 4,50 m d’alçadad'alçada, també s’havias'havia conservat un dels arcs format per dovelles no moltgaire grans, per sota de les quals es localitzavalocalitzaven dotze fileres de carreus de grans dimensions, típic de la muralla. Sobre l’arcl'arc hi havia lael canal (''specus'') emmarcadaemmarcat per dos murs d’aparelld'aparell petit.<ref>{{Carta Arqueològica de Barcelona|1604}}</ref>

* '''1993''': L’àreal'àrea d’actuaciód'actuació arqueològica dins de l’edificil'edifici es va limitar a la zona contigua a la façana que dóna al Plapla de la Seu, la que correspon al carrer de santaSanta Llúcia i la pertanyent a la paret mitgera de la Casacasa del Degà amb la casa de l’Ardiacal'Ardiaca. Es tractava de les àrees que corresponien a les dependències de l’habitaclel'habitacle del conserge, vestíbul d’entradad'entrada i dipòsit de l’arxiul'arxiu. En concret, es va portar a terme el control arqueològic de 15 cales per tal d’efectuard'efectuar unes sabates de formigó armat. Aquestes es van situar a tocar de les façanes o parets mitgeres. Els resultats arqueològics es van poder ubicar cronològicament entre el segle II i principis del segle VI dC. En general, es tractava d’unad'una successió d’estratsd'estrats de deposició. No obstant això, es va poder documentar dos paviments sobreposats a les cales M i Ñ i un mur localitzat a les cales del vestíbul d’entradad'entrada a la Casacasa del Degà pel carrer de Santa Llúcia. Els paviments es van identificar com a pavimentació de carrer del segle II dC., mentre que el mur es va interpretar com a part de la fonamentació d’unad'una façana d’unad'una ''insulae'' de cases de la colònia. Per últim, es va documentar un pou a prop de la façana d’aquestd'aquest mur, que va quedar amortitzatdatat durantde la segona meitat del segle V-principis del segle VI segons el material recuperat.<ref>{{Carta Arqueològica de Barcelona|534}}</ref>

* '''1998''': Aquestaaquesta actuació arqueològica va consistir en l’obertural'obertura d’unad'una cala a l’interiorl'interior de la torre romana 1, en una part de l’edificil'edifici de l’Arxiul'Arxiu Històric de la Ciutat. Aquesta cala tenia un diàmetre de 0,50 m. i una fondària de 0,60 m. L’oberturaL'obertura es va situar a 1,5 m. de l’accésl'accés d’entradad'entrada a la torre i a 0,40 m. de la línia de muralla altimperial que es conserva en aquest sector. Els resultats van ser negatius pel que fa a noves restes arqueològiques. Els resultats negatius, però, són vàlids únicament per a la zona concreta de l’actuaciól'actuació.<ref>{{Carta Arqueològica de Barcelona|597}}</ref>