Sisenand: diferència entre les revisions

Però a més es va aprovar un [[norma jurídica|cànon]] pel qual atacaven a aquells que trenquessin el jurament de fidelitat al rei i prohibien que hi hagués més usurpacions del tron, rebel·lions, complots i magnicidis. Es va decidir que quan un rei morís el seu successor seria elegit per tots els magnats del regne i els bisbes reunits en un concili comú. Aquells que vulneressin el seu jurament de fidelitat al rei, atemptessin contra la seva vida o intentessin usurpar el tron eren anatematitzats per tres vegades. Per part seva Sisenando es comprometia a governar amb moderació, benevolència, justícia i pietat sobre tots els pobles. Si el rei, o els seus successors, no complien aquests extrems i governaven amb duresa i tirania, també rebien l'anatema. Tots aquests aspectes semblen més apropiats si anaven dirigits contra Geila o altres rebels, doncs és dubtós que, de no existir una guerra civil o una rebel·lió recent, Sisenand fes condemnar tan durament per allò mateix que ell acabava de realitzar amb Suintila. El cànon setanta-cinc, que va ser inspirat pel propi rei, seria per tant la conseqüència política de la guerra civil o almenys de les conspiracions de Geila, encara que al faltar informació sobre l'existència una rebel·lió pogués pensar-se que Sisenando desaprovava la seva pròpia acció, i legislaba perquè ningú més tornés a actuar com ell.