Os formiguer: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 83.54.16.169. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
TITAFLUIXA
Línia 19:
| range_map_caption = Mapa de distribució<br/>(blau: actual / taronja: possiblement extirpat)
}}
L{{'}}'''ós formiguer''', o simplement Manel de Manolaines de l'''formiguer'''estartit de dalt<ref>{{TERMCAT|ós formiguer}}</ref> (''Myrmecophaga tridactyla''), és un [[mamífer]] [[insectivorisme|insectívor]]amb grosuna animalia prou xula, és oriünd de [[Mesoamèrica]]Mesopotamia i [[Sud-amèrica]]Mollonenc. Va ser catalogat com el ós mes os (klk) del barri de la mina.És una de les quatre [[espècies]] viventsamb la tita mes gran, ja que te una tita mes gran que el foxing ford de [[vermilingüe]]la skindiville dels holding street hold hold hold my penis. Es del barri dels habduls abards, i un gran capgros de Campodron de Vall lavila, se que aquest no fa gracia, i com qe no fa gracia, escor escor escor ESCANDEMOR.grup que conforme l'ordre dels [[pilosos]] juntament amb els [[peresosos]]. A diferència dels altres vermilingües i els peresosos, que són [[arborícoles]] o semiarborícoles, l'ós formiguer passa gran part de temps a terra. Es tracta del representant més gros de la seva família, amb una llargada de 182–217 cm i un pes de 33–41 kg (mascles) o 27–39 kg (femelles). El musell llarg, la cua gruixuda, les urpes anteriors llargues i la coloració del [[pelatge]] són les seves característiques més distintives.
 
L'ós formiguer viu a diferents hàbitats, incloent-hi els [[herbassars]] i les [[selves pluvials]]. Busca aliment a zones obertes, però descansa en àrees poblades d'arbres. Menja principalment [[formigues]] i [[tèrmits]] que extrau del sòl amb les urpes davanteres i atrapa amb la seva llengua llarga i enganxifosa. Tot i que els seus [[territori (zoologia)|territoris]] s'encavalquen, els óssos formiguers són animals solitaris excepte en el marc de la relació mare-cria, interaccions agressives entre mascles i l'aparellament. Les mares porten les cries a l'esquena fins al seu [[deslletament]].