Os formiguer: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
TITAFLUIXA
m Revertides les edicions de Escandemor. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Línia 19:
| range_map_caption = Mapa de distribució<br/>(blau: actual / taronja: possiblement extirpat)
}}
L{{'}}'''ós formiguer''', o simplement Manel de Manolaines de l'estartit de dalt''formiguer'''<ref>{{TERMCAT|ós formiguer}}</ref> (''Myrmecophaga tridactyla''), és un [[mamífer]] amb[[insectivorisme|insectívor]] una animalia prou xula, ésgros oriünd de Mesopotamia[[Mesoamèrica]] i Mollonenc[[Sud-amèrica]]. Va ser catalogat com el ós mes os (klk) del barri de la mina.És una de les quatre [[espècies]] amb la tita mes gran, ja que te una tita mes gran que el foxing fordvivents de la skindiville dels holding street hold hold hold my penis. Es del barri dels habduls abards[[vermilingüe]], i un gran capgros de Campodron de Vall lavila, se que aquest no fa gracia, i com qe no fa gracia, escor escor escor ESCANDEMOR.grup que conforme l'ordre dels [[pilosos]] juntament amb els [[peresosos]]. A diferència dels altres vermilingües i els peresosos, que són [[arborícoles]] o semiarborícoles, l'ós formiguer passa gran part de temps a terra. Es tracta del representant més gros de la seva família, amb una llargada de 182–217 cm i un pes de 33–41 kg (mascles) o 27–39 kg (femelles). El musell llarg, la cua gruixuda, les urpes anteriors llargues i la coloració del [[pelatge]] són les seves característiques més distintives.
 
L'ós formiguer viu a diferents hàbitats, incloent-hi els [[herbassars]] i les [[selves pluvials]]. Busca aliment a zones obertes, però descansa en àrees poblades d'arbres. Menja principalment [[formigues]] i [[tèrmits]] que extrau del sòl amb les urpes davanteres i atrapa amb la seva llengua llarga i enganxifosa. Tot i que els seus [[territori (zoologia)|territoris]] s'encavalquen, els óssos formiguers són animals solitaris excepte en el marc de la relació mare-cria, interaccions agressives entre mascles i l'aparellament. Les mares porten les cries a l'esquena fins al seu [[deslletament]].