Socialdemocràcia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Corregit: - durant al primera + durant la primera |
||
Línia 2:
La '''socialdemocràcia''' (també anomenada '''democràcia social''' o '''reformisme''') és una [[ideologia política]] que defensa la [[intervencionisme|intervenció econòmica i social]] per promoure la [[justícia social]] en el marc d'una [[capitalisme|economia capitalista]], amb un règim polític que inclou la [[negociació col·lectiva]], la [[democràcia representativa]], mesures per la [[distribució de la riquesa]], i la regulació de l'economia segons l'[[bé comú|interès general]] i l'[[estat del benestar]].{{sfn|Heywood|2012|p=128|ps=: "Social democracy is an ideological stance that supports a broad balance between market capitalism, on the one hand, and state intervention, on the other hand. Being based on a compromise between the market and the state, social democracy lacks a systematic underlying theory and is, arguably, inherently vague. It is nevertheless associated with the following views: (1) capitalism is the only reliable means of generating wealth, but it is a morally defective means of distributing wealth because of its tendency towards poverty and inequality; (2) the defects of the capitalist system can be rectified through economic and social intervention, the state being the custodian of the public interest […]"}}<ref>{{harvnb|Miller|1998|p=827}}: "The idea of social democracy is now used to describe a society the economy of which is predominantly capitalist, but where the state acts to regulate the economy in the general interest, provides welfare services outside of it and attempts to alter the distribution of income and wealth in the name of social justice."</ref>{{sfn|Badie|Berg-Schlosser|Morlino|2011|p=2423|ps=: "Social democracy refers to a political tendency resting on three fundamental features: (1) democracy (e.g., equal rights to vote and form parties), (2) an economy partly regulated by the state (e.g., through Keynesianism), and (3) a welfare state offering social support to those in need (e.g., equal rights to education, health service, employment and pensions)."}} Per tant, l'objectiu de la socialdemocràcia és crear les condicions, dins d'una societat capitalista, per aconseguir més democràcia, [[igualitarisme]] i [[solidaritat]]; i sovint s'associa amb el conjunt de polítiques socioeconòmiques que s'han fet famoses al nord i l'oest d'Europa durant l'última meitat del [[segle XX]] (particularment el [[model escandinau]] dels [[països nòrdics]]).{{sfn|Weisskopf|1992|p=10|ps=: "Thus social democrats do not try to do away with either the market or private property ownership; instead, they attempt to create conditions in which the operation of a capitalist market economy will lead to more egalitarian outcomes and encourage more democratic and more solidaristic practices than would a more conventional capitalist system."}}{{sfn|Sejersted|2011}}{{sfn|Gombert|Bläsius|Krell|Timpe|2009|p=8}}
L'origen de la socialdemocràcia es va originar en una ideologia política que proposava una transició [[reformisme|evolutiva]] i pacífica del capitalisme al [[socialisme]] fent servir processos polítics establerts, en contrast amb l'estratègia revolucionària de transició associada altres corrents socialistes. La socialdemocràcia se separà del comunisme arran del suport dels partits socialdemòcrates als respectius estats i el seu colonialisme durant
La socialdemocràcia moderna es caracteritza per un compromís amb les polítiques que frenin la [[desigualtat social|desigualtat]], l'[[opressió]] de [[privilegi (desigualtat social)|grups infraprivilegiats]], i la [[pobresa]];{{sfn|Hoefer|2013|p=29}} incloent el suport a l'accés universal als [[servei públic|serveis públics]] com la [[cura d'ancians]], la [[cura infantil]], l'[[educació]], l'[[atenció sanitària]] i l'[[assegurança laboral]].{{sfn|Meyer|Hinchman|2007|p=137}} El moviment socialdemòcrata també té fortes connexions amb el [[moviment obrer]] i els [[sindicat]]s, i dóna suport al dret a la negociació col·lectiva pels treballadors i també a mesures per estendre la presa de decisions de forma democràtica més enllà de la política, particularment en l'esfera econòmica, en forma de [[cogestió]] per treballadors i altres actors econòmics.{{sfn|Upchurch|Taylor|Mathers|2009|p=51}}{{sfn|Meyer|Hinchman|2007|p=91}} Sovint s'associen els partits socialdemòcrates amb la [[tercera via (política)|tercera via]], una ideologia que es va desenvolupar als anys noranta i que aparentment vol fusionar l'economia de dretes amb les polítiques de benestar socialdemocràtiques, malgrat que alguns analistes han categoritzat la tercera via dins del moviment [[neoliberalisme|neoliberal]].{{sfn|Romano|2006|p=11}}
|