Llenya: diferència entre les revisions

A partir dels [[segle XIX|segles XIX]] i [[Segle XX|XX]] ha funcionat amb més freqüència la forma contractual, consistent en l'estipulació d'unes condicions d'explotació, incloent la quantitat d'arbres a tallar, l'edat, la part en concret de la finca on s'anava a treballar i els beneficis de cadascuna de les parts.{{sfn|Cucó, Gregori i Llop|1985|p=20}} El propietari solia quedar-se amb una porció per a consum propi, habitualment la divisió es feia al 50% per a cada part.{{sfn|Cucó, Gregori i Llop|1985|p=20}} Els llenyaters s'encarregaven també de la selecció, serratge i transport fins al lloc on els troncs pogueren ser replegats per un [[carro]].{{sfn|Cucó, Gregori i Llop|1985|p=20}}

 

 

Així, mentre uns membres tallaven els arbres, altres serraven o transportaven la fusta.{{sfn|Cucó, Gregori i Llop|1985|p=20}} Els llenyaters tenien fama de caràcter «antisocial», d'hómens galls i perdonavides, amb un gran afany de [[femella|dones]] i, sobretot, bevedors.{{sfn|Cucó, Gregori i Llop|1985|p=20}}