Cinema català: diferència entre les revisions

L'aparició de rètols, tot i que la conservació d'una mínima part del patrimoni cinematogràfic imposa una certa prudència en les afirmacions categòriques, no va incrementar la [[Cinema en català|presència de la llengua catalana a la pantalla]]. La major part dels productors eren al mateix temps distribuïdors i, habitualment, substituïen els rètols en idiomes estrangers per una traducció que els fes comprensibles pel públic local. Però la revisió del material que es conserva i dades indirectes -com la publicitat o la premsa de l'època- indiquen que el percentatge de films amb rètols en català era mínim, gairebé anecdòtic, respecte l'ús del castellà.

Resulta fonamental destacar -a causa de les seves implicacions econòmiques- que l'única producció continuada van ser els documentals belies de [[Laia Films|Laya Films]], produïts pel Comissariat de Propaganda de la Generalitat durant els darrers anys de la guerra civil. això no obstant, la intransigència del règim [[Franquisme a Catalunya|franquista]] en relació a la cultura catalana va ser tan radical i indiscriminada contra diversos aspectes de la vida social, econòmica, jurídica o cultural del país que un hipotètic [[cinema en català]] fou -a més de per les raons industrials ja existents abans de la guerra- políticament inviable.