Homes sota el Sol: diferència entre les revisions

'''''Homes sota el Sol''''' ([[Àrab]]: رجال في الشمس ''Rijāl fī As-Shamsshams; traduïda al català de l'àrab per Anna Gil Bardají'') és una novel·la escrita per l'escriptor [[palestí]] i activista polític [[Ghassan Kanafani]] (1936–72), publicada per primera  vegada el 1962.<ref>Kilpatrick, p. 17</ref>

<span>''H''</span>''omes sota el Sol'' conta la història de tres refugiats palestins que estan buscant la manera de viatjar des dels camps de refugiats dins Iraq, on no poden trobar feina, a [[Kuwait]] on esperen trobar feina com peons en el ''boom'' dde l'oli. Els tres homes acorden amb un empleat d'una botiga local per ser introduïts il·legalment a Kuwait per un conductor. Els homes són tractats sense miraments i són humiliats en el procés. Una vegada tanquen el tracte, són forçats a muntar al darrere del camió a través del desert seguint el camí que els portarà a Kuwait. Per passar pels diversos punts de control que els separa del seu destí, el conductor diu al tres homes que s'amaguin al tanc d'aigua del camió cisterna, al bell mig de la calor sufocant del desert al migdia, mentre el conductor s'encarrega de la paperassa  per poder passar. Després de passar per l'últim punt de control, estant ja molt a prop del seu destí, Kuwait, el conductor obre el tanc per deixar sortir els homes, amb la mala fortuna de no  trobar-los vius.