Castell de Colltort: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - entre sí, + entre si, |
|||
Línia 25:
== Història ==
[[Fitxer:Castell Colltort.JPG|thumb|esquerra|250px|Castell de Colltort (abril 2011)]]
El primer esment que hi ha documentat sobre el castell de Colltort és de l'any 1017, en l'instrument de dotació i institució del [[Bisbat de Besalú]], signa Ermemir, del castell de Colltort («''Ermemini ex Castro de Collo Tortuensi''»), que devia ser el [[Vegueria|veguer]] o senyor feudal del lloc.<ref name="ipac"/> En el testament del comte [[Bernat Tallaferro|Bernat I de Tallaferro de Besalú]] (1020 o 1021) apareix esmentat novament aquest castell. El testador llega al seu fill i successor Guillem «''ipso castello quem dicunt Collotorto''». En la documentació hi ha sovint esmentats plegats els castells de Finestres i de Colltort, segurament perquè ambdós castells estan situats molt propers en la carena de la mateixa serralada. L'any 1028 en la venda de l'[[alou]] de [[La Cot]], indret proper a Colltort, surt esmentat com a límit meridional el «''castro que dicunt Collo Torto''». Els castells de Finestres i Colltort, propers entre
El 1054 fou signat un conveni entre el comte [[Ramon Berenguer I]] de Barcelona i el comte [[Guillem II de Besalú]], pel qual aquest se someté al comte de Barcelona després d'un intent de revolta. Hi ha una sèrie de texts que reflecteixen la submissió de la casa comtal de Besalú, els membres de la qual depenien cada vegada més del casal barceloní. Es creu que el comte de Barcelona devia ésser el senyor eminent de les dues fortificacions, Finestres i Colltort, que, un cop rebudes en demostració de submissió, les retornà a Guillem II qui li jurà fidelitat. Durant els anys següents continuaren els enfrontaments entre els dos comtes. Guillem es veié obligat a empenyorar diverses vegades el castell de Colltort com per exemple l'any 1057 en que el «''castrum de Colltort cumm omnia sua castellania et cum tot suo edificio''», és a dir, castell i el seu terme foren donats en garantia i amb la seva [[castlà|castlania]] al bisbe Guillem de Vic, després que Guillem de Besalú fes les paus amb el comte Ramon Berenguer.
| |||