Demostració de l'últim teorema de Fermat: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - són, doncs ternes + són, doncs, ternes
m Corregit: - entre sí si + entre si si
Línia 65:
S'intenta aquí resoldre l'equació :<center class=""><math> x^n + y^n = z^n\;</math></center>Aquí ''x'', ''y'' i ''z'' representen tres polinomis de coeficients complexos. Per les raons indicades en l'anterior paràgraf, aquesta quëstió és finalment molt més fàcil que la de Fermat. Va ser resolta el 1847 per [[Augustin Louis Cauchy|Cauchy]]<ref>A. L. Cauchy, ''[http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k90190w/f247 Mémoire sur de nouvelles formules relatives à la théorie des polynômes radicaux, et sur le dernier théorème de Fermat], [[Comptes rendus de l'Académie des sciences|Comptes rendus de l'Académie]]'' t. </ref> després de la resolució dels casos de ''n'' = 3, 5 i 7 i abans del gran avanç de [[Ernst Kummer]]. El resultat s'anuncia de la manera següent :
:* ''Siguin p, q, r tres polinomis de coeficients complexes i n un enter estrictament més gran que ''2'', si p<sup>n</sup> + q<sup>n</sup> = r<sup>n</sup> i si p i q són coprimers, llavors els tres polinomis p, q i r són constants.''
Dos polinomis complexes són primers entre si si i només si, els únics polinomis que els divideixen són constants. Aquesta resolució és més simple que els tres casos precedents perquè la complexitat dels càlculs és menor. El procediment és tanmateix molt similar. Els polinomis de coeficients complexes formen un anell commutatiu unitari i íntegre amb divisió euclidiana. Un procediment de naturalesa [[aritmètica]] és doncs possible. Existeix un equivalent a la noció de nombre primer, la del polinomi irreductible (és a dir no constant i divisible únicament per ell mateix i per 1, a la multiplicació per un nombre complex proper) i unitari (és a dir amb coeficient del terme de grau més elevat igual a 1). S'aplica el [[teorema fonamental de l'aritmètica]], és a dir que existeix una descomposició en factors primers, així com la [[identitat de Bézout]] o el [[lema d'Euclides]]. Les demostracio<span>n</span>s presentades en aquest article pels casos n igual a 3 o 5 s'han escollit en el marc d'un anell euclidià.
 
La demostració és aquí molt simplificada pel fet que dins de l'anell dels polinomis de coeficients complexes, tot element inversible (és a dir tot polinomi constant no nul) admet una arrel ''n''-èssima.