Rock alternatiu: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
correcció (cas-cat) |
|||
Línia 61:
==== El grunge i l'èxit comercial ====
El grunge va ser un subgènere del rock alternatiu que va nàixer a la ciutat de [[Seattle]] a mitjans dels 80 i que va unir el [[hard rock]] dels 70 i el hardcore punk mitjançant l'ús de guitarres distorsionades, efectes fuzz i
L'explosió del rock alternatiu va tenir als EUA amb l'ajuda de la cadena de televisió [[MTV]] i de [[Lollapalooza]], un festival itinerant que va ajudar a popularitzar a grups alternatius com [[Nine Inch Nails]], [[The Smashing Pumpkins]] o [[Hole]]. A mitjans dels 90 la música alternativa era un sinònim de grunge per als mitjans de comunicació no especialitzats i per al públic en general, i la suposada «cultura alternativa» va començar a ser comercialitzada com va passar amb la [[contracultura]] [[hippie]] a finals dels 60. Durant els 90, molts artistes de la música comercial com [[Alanis Morissette]] o [[Hootie and the Blowfish]] van ser promocionats per les discogràfiques multinacionals com artistes alternatius aprofitant la popularitat del gènere, al mateix temps que altres grups com [[Third Eye Blind]], [[Goo Goo Dolls]] o [[Matchbox 20]] van prendre certes característiques del rock alternatiu per donar-los un so més comercial i convencional. El ''[[New York Times]]'' va afirmar el 1993 que «el rock alternatiu no sembla ja molt alternatiu, cada multinacional té un grapat de grups guitarrers amb camises amples i texans esgarrats, grups amb aspecte rebel i bons [[riff]]s que conreen l'obliqüitat i l'evasivitat, que oculten melodies enganxoses amb soroll i música d'artesania amb despreocupació.<ref>{{ref-web| autor=Pareles, Jon. | data = 28 de febrer 1993 | títol =Great Riffs. Big Bucks. New Hopes? |editor=NYTimes.com | url=http://query.nytimes.com/gst/fullpage.html?res=9F0CE6D81739F93BA15751C0A965958260 | consulta = 01-09-2007}}</ref>
| |||