Àlvar de Còrdova (dominic): diferència entre les revisions

Nasqué a Zamora a mitjan {{segle |XIV}}, i des de jove va tenir vocació per l'estudi i la vida religiosa. Va ingressar en [[1368]] al [[Església de Sant Pau (Valladolid)|convent de San Pablo]] de l'[[Orde de Predicadors]] de [[Valladolid]]. Marxà a estudiar i fou professor d'Arts i Teologia a San Pablo de [[Valladolid]], on consta com a professor en 1416, i la [[Universitat de Salamanca]],on es dedicà especialment a l'estudi de les Sagrades Escriptures. Fou confessor de la reina [[Caterina de Lancaster]], vídua d'[[Enric III de Castella]], i del seu fill el rei [[Joan II de Castella|Joan II]].

Era una etapa de crisi i reforma espiritual, i l'orde dominic també tenia al seu si un moviment que volia restituir-hi l'observança original; el papa [[Martí V]] havia donat l'autorització per fundar convents reformats. A la mort de la reina Caterina, en [[1418]], Àlvar, desitjós d'establir la reforma a Castella, viatjà a [[Itàlia]] per visitar els convents que hi havien fundat [[Raimon de Càpua]]. Entre 1418 i 1420 va fer pelegrinatge a [[Terra Santa]], on va quedar corprès per la visió dels llocs descrits als evangelis, especialment pels de la [[Passió de Jesús|Passió]] i el [[Mont Calvari]].

Àlvar va triar el lloc per ésser un lloc fronterer amb terres musulmanes i proper al convent dominic de San Pablo de Còrdova, per la coneixença de cortesans de la família Fernández de Córdoba i, segons la tradició, per la similitud del lloc amb el paisatge de [[Jerusalem]]; el convent va comptar amb set frares més, que freqüentaven les tres ermites que es feren als voltants, dedicades al retir i la meditació i que volien reproduir llocs de la Passió de Crist: la Cueva de Getsemaní (avui Ermita de San Álvaro), on diu la tradició que el beat fundador hi pujava i baixava de genolls; l'Ermita de la Santa Cruz i l'Ermita de Santa María Magdalena. Al sud del convent, es construí l'anomenat Monte Calvario, on es posaren tres creus: entre el convent i aquest calvari es formà el primer [[Via Crucis]] conegut a occident.

Morí en llaor de santedat i fou sebollit a Escalaceli. En 1530 els religiosos abandonaren el convent i es traslladaren al convent dels Santos Acisclo y Victoria; intentaren endur-se'n les restes del fundador, però no fou possible. En 1534 tornaren frares dominics a Escalaceli.

Al final del {{segle |XVI}} es fundà la '''Cofradía del Beato Álvaro''', que arribà a tenir quatre mil confrares, entre els quals bona part dels cavallers i nobles de Còrdova. El procés de beatificació iniciat al {{segle |XVI}} culminà quan [[Benet XIV]], el 22 de setembre de [[1741]], aprovà el culte d'Àlvar i el beatificà. Abandonat i secularitzat el convent en 1835, es restaurà l''''Hermandad del Santísimo Cristo y del Beato Álvaro de Córdoba''' i el santuari fou protegit per la família reial. En 1900 hi tornaren els dominics.

== Bibliografia ==